Cercador

Llista categories

Bellugava els teus endimoniats cabells...

Un relat de: bombetadellum

Bellugava els teus endimoniats cabells,
cabells daurats fets de brill de sorra,
mentre el teu cos tot despullat
sostenia amb el cos
tot el meu cos també escarit,
mentre la teua pell de bresquilla
mullava la meua pell de seda,
mentre els teus ulls de bosc salvatge,
mossegaven els meus ulls de castanya tendra.
Pugnàvem
entre grans riallades de complicitat,
entre besos bollint de follia,
entre tímida rebel·lia de joventut.
Rodolàvem
entre llençols blancs,
entre molls d'un llit vell,
entre tot un manoll de cames.
Grinyolàvem
ho fèiem grinyolar amb força tot
-el veïnat potser aturmentat
i les dones majors del primer
que anàven a missa cada matí
ens criticarien d'amagat,
a nosaltres tant ens en fotia-
i volíem que tothom ens escoltara
i volíem cridar més i més. I més fort encara.
I ensordir València amb els nostres crits.
I ensordir València amb el delit de set abrasit.
Bellugava els teus endimoniats cabells...

Comentaris

Afegir comentari

Olalà sense fred![Ofensiu]
Eloi Arumí Sunyol | 08-08-2011 | Valoració: 10
He pensat en moltes coses quan llegia això. Realment intens i commovedor. I sí, és totalment oposat al meu "estil" per això agraeixo llegir alguna cosa que entengui i m'entengui. Molt bo si senyor.
ple de força[Ofensiu]
joandemataro | 09-11-2010 | Valoració: 10
enèrgic, descarat, en el bon sentit,... és un bon poema et felicito
una salutació de mataró
joan

l´Autor

bombetadellum

25 Relats

57 Comentaris

19829 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Afegir a preferits

Biografia:

Quant a mi...

Ja que els vostres comentaris em commocionen, vos dedique aquest poema de Miquel Martí i Pol, un autor molt estimat per mi, i que potser explica com em sent quan nodriu aquest espai dia a dia.

Confio molt que sempre hi haurà algun
desconegut que en llegir els meus poemes
se sentirà commòs, talment com jo
m'hi sento quan els escric. Hi confio
profundament i puc imaginar
els clars estímuls de la descoberta,
la molt fecunda i estimable enveja
que establirà lligams irreversibles,
per tal com jo mateix n'he estat i en sóc
protagonista atent moltes vegades.
L'estimo ja des d'ara, aquest lector
desconegut i amic. Sovint hi penso
i no tan sols en el moment d'escriure.
Entre ell i jo hi ha aquell profund amor
que per distant i net i essencial
no provoca ni dol ni patiment.
Ell -ho sé bé- no faltarà a la cita
just al moment establert. Jo, des d'ara,
li'n dono ja sincerament les gràcies.
Amb qualsevol pretext, amb qualsevol
fàcil pretext i amb mots de cada dia,
per preservar l'embruix i la tendresa
de cada mot i ennoblir-ne la força.
Creix el poema i delimita espais.
Creixerà més i serà l'eix secret
d'aquesta immensa esfera de la tarda
que giravolta lentament i és una
secreta deu de tantes coses belles.

Miquel Martí i Pol

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >