Barcelona m'ofega

Un relat de: bufanúvols

Sovint oblido el fet de viure
i aquesta és la tragèdia.
He oblidat el meu nom,
però no he mort sense ell.
Sofreixo pel meu futur
i no sóc feliç en el present.

Comentaris

  • tu mateix[Ofensiu]
    _Nat_ | 27-02-2007

    De vegades si ens preocupem tant pel nostre futur estem deixant que el present se'ns passe sense haver-lo aprofitat. No sóc partidaria total del carpe diem, però crec que hem de tractar de viure al present, si no s'escapa.
    Tin present cada dia quan t'alces qui eres. Jo ho intento, i encara estic en procés de coneixer-me a fons. Si a algú val la pena coneixer i tenir a bones, és a tu mateix/a.
    Salut!