Bany de lluna plena

Estic aquí. Miro al meu voltant, només hi veig presses, preocupacions innecessàries, crits, queixes incompreses, mals humors, camins per on no es pot passar, barreres que eliminen qualsevol possibilitat de relació, de conversa alliberadora...
Intents de trobar la teva meitat; potser la teva meitat no la trobaràs mai, potser busques una cosa que ja tens, potser és ben aprop i no ho saps... Qui ho sap?
Potser tornaran vells vents, però ara renovats, noves olors... Noves paraules? Noves preguntes. Possibles respostes, por a contestar. Grans mals de cap, grans relats amb mil i un secrets amagats en ells. Com un conte, la vida és com un conte. Petites aventures de les que en puc fer un any sencer de drames i llàgrimes inacabables, banys de plors, però sempre amb la lluna aprop. Un bon raig de lluna és el que fa falta a tothom. Un bany en aigües de lluna plena... I si és al costat d'una estrella buscada estrella,encara millor. El bany guanya color, guanya energia, senzillesa compartida que no deixa lloc a la soledat, al malestar, als pensaments negatius, a la mala consciència, a l'ego que no para de reiterar-te el que sempre creu que hauries de fer. Aquest moment és per tu, no per a egos plens de racionalitat, plens de camins rectes, per on et fa passar quan et deixes portar per no saps què...
Una festa diària plena d'imaginació, potser massa? Ja no ho sé. Si imagino, no puc parar d'intentar fins aconseguir allò que hi veia a la meva ment; si no imagino, no puc viure pensant en els records... Conclusió: no vull deixar d'imaginar. Perquè engabiar totes aquelles paraules, totes aquelles imatges per les que un dia qualsevol començo a lluitar. No vull deixar de passar el temps pensant en algú. No vull ser organitzat, sempre fent passes mesurades prèviament. Necessito sentir-me lliure. Necessito aire, però també necessito compartir-lo. Aire compartit. Contradicció? Aire i moments compartits. Millor. Moments compartits i aire entremig. Em quedo amb aquesta.
M'agrada que sàpigues coses de mi sense que t'ho digui. M'agrada mirar-te i veure-hi un sí o un no, un perdona'm o un gràcies. Necessito no necessitar paraules a cada moment. Intento trobar explicacions, masses? Crec que no. Hi ha molts minuts, moltes situacions en què pensar. I sé del cert que no deixaré de ser qui sóc, perquè no deixaré emportar-me per algú que no creu en mi, per algú que no sap mirar-me als ulls, i després diu que l'he mirat malament;per algú que no dóna res si no rep res, per algú que només se sap escoltar a si mateix, que no creu en els seus somnis...
Detalls que et permeten veure qui és aquella persona, què vol de tu o què no vol, què signifiques en la seva vida, quin lloc ocupes dins el seu univers mental. Perquè cadascú és un univers. Cadascú persegueix coses diferents. O no. Sovint hi ha persones que persegueixen el mateix; i això pot crear un núvol frondós, negre o blau, i que pot explotar en qualsevol moment, potser sense deixar rastre per enlloc, o convertint-se en llàgrima;
O en un dia radiant.