b

Un relat de: ernestina

Predim tempestes de pèl, homes mossegant dones i dones esgarrapant mares.
Tots els murs ‘niran avall, i els hotels i les piscines coberts de cendra i així tot.

Posa't mitjons gruixuts, i al llit peücs, fora hi ha tot de puces que semblen cigrons i cau neu marró. Tapa't.

L'home d'un ull vol dir el remei, bo i fent tocs al Casinet. Va així, si fa no fa:

Despullem-nos i fem un foc gros, dalt a Talaixà, i xisclem fins fer-nos sang.
Home, la mort hi és, però fa de mal pensar.
Vine i cantem plegats, estiguem junts i a to, com si balléssim sardanes.

Ja se senten els candaus, les claus gruixudes donant voltes,
ressò de gossos que somiquen lluny.
Tothom tremola sol, la mare de tots els dilluns.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer