Avui és dia d'ensayu I

Un relat de: Red Pèrill

Va i ve la vida ida i afligida, i l'escriptor rau rau en un racó miau miau i si pogués seria invisible.

Assegut en un racó de bar, ressegueix i sublima les peculiaritats i adoracions de 4 o 5 persones.
Ex-companys de classe, coneguts d'algun curset d'estiu o alguna merda aixins.

La cambrera està canyón, placa placa.

Ara bé (i aqui ve l'esquinç entre la lletra i vida, entre autor i obra),
possiblement no tingui putes ganes d'entaular el més mínim diàleg,
avergonyit i maldestre quan toca torejar a ras de suelo arrel de preguntes psicotòpiques:
tornar a ser conscient de la fugacitat del vol i aquestes merdes.

No vol ni sentir a parlar de vida aliena si no és per magrejar-la
i follar-se-la pel darrere en plan perrito i
retornar-la gata maula-miau-miau bub bub i amb mini-falda.

Comentaris

  • La meva imaginació desbordada em fà veure significats que no té?

    El dibuix que fàs d'aquest escriptor és (per a mi) el d'un egocèntric, insociable i solitari. Dic insociable per la seva predisposada incapacitat de relacionar-se amb els mortals anodins, no per qué sigui mala persona.

    Els teus escrits em superen, peró, ténen la virtud d'exitar-me intel.lectualment.

    uf! quanta feina el pensar.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: