augmenta la calor

Un relat de: silvia_peratallada

T'estires, subtil al meu costat
i avances la mà, petita fera
que avança fidel, a la teva ment.

Els ulls et brillen, has fumat
i els meus llavis no et deixen parlar,
que el silenci ara és més important.

S'acosta, feroç, la fera
voltant els genolls, a les cames
i obre la porta del meu món.

Els meus llavis van baixant,
descobrint paraules, versos, recitant
el poema més escandalós del veïnat.

i esmolem la llengua, i suau la perfilem
dibuixant mirades, passions, sensacions
que ens transporten a llunyans mons.

I m'agrada viatjar, amb tu al meu costat
nuu, despert, amb els cabells arrissats,
esgotant instants, el temps desafiant.

I les parets tremolen,
la teva llengua em fa suar
abraça'm, i deixa'm descansar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de silvia_peratallada

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

580994 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com