Cercador

Llista categories

arrogància

Un relat de: silvia_peratallada

Perdona'm si senties
llunyania on volies
pura complicitat.

Davant l'arrogància
no es pot intentar
unir destins.

Pretenent,
amb bona voluntat
evitar
la solitud de la conversa.
Si l'altre
se sent
atacat.

I jo, entenent,
compartint
més aprop del que sembla
però ferida
sense poder
mostrar
la complicitat
o l'aproximació
a l'altre estat.

Comentaris

Afegir comentari

*[Ofensiu]
La Banyeta del badiu | 23-11-2005
L'arrogància, no serveix per res, bé si...per fer mal amb els qui han de compartir la vida amb l'arrogant de torn.
Millor sola que mal acompanyada !!!.
Un petonet. Pilar
Ningú...[Ofensiu]
abraham | 21-11-2005 | Valoració: 10
pot demanar-te que no sentis el que sents, ni que actuis en contra dels teus sentiments, ni tansols que els amaguis, i menys algu que t'ha fallat.
En tot cas t'ha d'estar agraït per tanta sinceritat.
Al capullo que t'hagui fet sentir res tan fastigòs una patada, que no s'ho mereix!
encara que ho senti...

l´Autor

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

582389 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Afegir a preferits

Biografia:

Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >