Argent

Un relat de: kukisu



Per tu i per mi,
creixent alhora,
fent el camí
vers clara aurora,
surten els sols
creixen els mars
volen els vents
neixen les flors.

En cada petjada
de la platja d'avui
hi la mirada
de la llum d'ahir.

Instants que degoten
temps de plenitud,
marees que dansen
cants de joventut.

I a cada boirina
que desferma l'oblit
hi aporto moixina
el matí, dia i nit.

Són ales de foc
enceses de llum
que empeses pel vent
estenen perfums.

El goig sempitern
d'avui saber-te
com un sentiment
a portes obertes.

La vida que neix
d'aquest pensament
és roca clavada
entre cors i argent.


Comentaris

  • és mol tlluminós[Ofensiu]
    teresa serramià i samsó | 16-01-2007 | Valoració: 9

    aquest relat teu, et felicito.

    Saber veure la meravell de la vida que hi ha en tot el que ens rodeja és un gran do que veig que tu tens i força.

    segurament llegeixes molta poesia. Quina autora t'agraden més, si és que ,m'ho vols dir i pots. Perdona l'atreviment.

  • Preciós [Ofensiu]
    angie | 13-01-2006

    com el metall del títol.

    Ja l'havia llegit, però no t'havia deixat comentari.

    Em fascina aquest conjunt d'imatges lluminoses que es passejen pels versos d'aquest poema.

    Tot brilla!

    un beset en verset

    angie

    merci pels comments

  • argent...[Ofensiu]
    Capdelin | 10-12-2005

    llum, esperança, renovació de vida, platja on brilla l'humil quars d'arena... val la pena començar cada dia pensant que hi ha llum per veure el resplendor de les coses petites...
    una abraçada!