Desig

Un relat de: kukisu

Portes les mans plenes
però el cor és buit,
els cants de sirena
et desfan l'esperit.

Són menges que s'ofereixen,
fàcils, dolces de collir,
amb el premi amagat
de no recordar l'ahir.

Joventut que vols prendre
i se te'n va entre els dits,
en tota aquesta disbauxa
hi deixes surar el desig.

Un desig sense esperança
esfulla la margarida,
perdut entre l'enrenou
de recerques fallides.

Perfum de joventut
que, obert a la tardor,
s'esfuma abatut
per tanta buidor.

I un alè de roses
amara el jardí
on el temps passat
reviu sense fi.

Perquè té la vida,
perquè té el desig,
perquè sense tu
camina el destí.


Comentaris

  • és impossible...[Ofensiu]
    Capdelin | 21-10-2006

    abastar el desig: és ambiciós, inabastable, exigent, egoïsta, etern...
    però hi ha el perill (com tu dius ) d'omplir-te les mans de coses realitzades i el cor ben buit.
    Però el desig és el nostre motor que ens mou i renova i ens fa alçar els ulls més enllà de la possessió material i actual... per aspirar l'esperança de coses millors...
    Una abraçada

  • Hola![Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 24-05-2006 | Valoració: 9

    He llegit el teu poema i m'ha agradat força. Crec que el missatge que transmet és molt real... però també és cert que els desitjos no sempre són dolents perquè, moltes vegades, el desig de quelcom ens fa avançar en la nostra vida. Veig que has cuidat molt de l'estructura del poema (rima, síl·labes, ritme...) i te n'has sortit molt bé! M'han agradat els primers versos:

    " Portes les mans plenes
    però el cor és buit,
    els cants de sirena
    et desfan l'esperit. "

    Un petó i gràcies pels teus comentaris i per llegir-me!