Cercador
ara t'ho explico...un bocí de la meva infantesa
Un relat de: teresa serramia- Compartir:
era feliç
malgrat tot
m’estimaven
pallassos princeses fades
em venien a veure
passejant a saltirons fent-me llengotes
per entre llençols i aspirines
madona fantasia m’obrí cadenats
de portes i finestres ensopides
i Nadal treia el nas ple d’esternuts
vermell de panallons
jo passejava pels camins de serradures del pessebre
enamorada d’aquell dimoni imponent
dels pastorets de l’Estel de Natzaret
volava i era un àngel
feia teatre
arreu de l’infinit d’un quarto fosc
Xarlot em sortí al pas
sabatot girat cap aquí sabatot girat cap allà
bastó rodant en mà
amb ell bastonejava problemes ploramiques
plorava
de tan riure
esclafida per terra
i fou llavors
quan vaig descobrir l’art sublim
de riure’m de les llàgrimes
malgrat tot
m’estimaven
pallassos princeses fades
em venien a veure
passejant a saltirons fent-me llengotes
per entre llençols i aspirines
madona fantasia m’obrí cadenats
de portes i finestres ensopides
i Nadal treia el nas ple d’esternuts
vermell de panallons
jo passejava pels camins de serradures del pessebre
enamorada d’aquell dimoni imponent
dels pastorets de l’Estel de Natzaret
volava i era un àngel
feia teatre
arreu de l’infinit d’un quarto fosc
Xarlot em sortí al pas
sabatot girat cap aquí sabatot girat cap allà
bastó rodant en mà
amb ell bastonejava problemes ploramiques
plorava
de tan riure
esclafida per terra
i fou llavors
quan vaig descobrir l’art sublim
de riure’m de les llàgrimes
Comentaris
-
passeig d' infantesa[Ofensiu]Xunxi | 14-04-2011 | Valoració: 10
Quin bonic passeig per la infantesa, molt maco i molt tendre, Teresa felicitats, un poema que transporta a sentiments de joia.
-
bonica descripció que transmet...[Ofensiu]joandemataro | 13-04-2011 | Valoració: 10
un punt de melangia d'aquells temps tan diferents, més innocents, més durs alhora
una abraçadeta teresa
joan
Valoració mitja: 10
l´Autor
86 Relats
397 Comentaris
82740 Lectures
Valoració de l'autor: 9.95
Biografia:
Sóc una iai atípica, de 71 anys.., només...(què és això comparat amb l'eternitat...???)Sóc de Barcelona, del barri de Sants. I sóc tan rebel i esgarriacries, que no caso amb cap dels esquemes de. DONA, MARE, IAIA...ortodoxos...En fi, que "esguerro els patrons i els clixés" que dóna gust..(més aviat dóna disgust..a molts)
Felíç d'exercir de mestre...37 anys...M'enamoren els nens, la poesia i passejar-me per aquest espai fascinant de Relats.. M'omple de joia i "bon rotllo" trobar-vos per sorpresa, en el meu passeig atípic i desenfadat, NO propi d'una iaia que hauria d'estar pasant el rosari i fent "mea culpa" pels seus pecats...
Aquesta és la 1ª part de la meva, arrebatadora, impactant -és broma, eh?-, vida.