ara sé el que necessites

Un relat de: Andrea_Subirana

Ho he intuït,
Ja ho he descobert,
Ara sé què necessites...

És un parell de petons,
dolços, sincers,
dels de veritat,
dels amorosos.

I uns ulls que no puguis oblidar,
que et parlin d'amor,
que t'ho diguin tot
sense cap paraula.

I una mà que t'acaroni la cara
i l'ànima tota la nit,
sense cap pressa per marxar.

I una veu que et digui
no pateixis, sóc aquí...
i m'hi estaré fins que tu vulguis
i mai no marxaré...
si els teus ulls còmplices,
preciosos, em demanen que em quedi.

I sé que aleshores,
sigui jo o algú altre,
tu l'estimaràs, i de nou...
t'estimaràs.

I jo podria marxar
encara que no ho volgués...
perquè sabria que t'omple,
de nou, la felicitat.

Sabria que has trobat el teu lloc,
encara que a mi em costés
més d'una llàgrima...

I et seguiria estimant sempre,
en silenci, feliç,
potser imaginant
que tu podries omplir
la meva soledat,
només amb el teu somrís...

Comentaris

  • Genial[Ofensiu]
    Silencer | 06-01-2007 | Valoració: 10

    Hola andrea gracies per aplicar aquella dita de que les coses sencilles fans grans a les persones.Tndre,i dolç son coses que ya tant dit i yo segundare pero afegeixo q ta sortit el romanticisme q dus dins.YA espero el teu proxim relat

  • Es plé de tendresa[Ofensiu]
    AINOA | 27-05-2005 | Valoració: 10

    Es un poeme molt bonic.
    Es not que et surten las paraules de lo més profunt del teu cor. ja que si veuen molts de sentiments.
    M'agradat molt.

  • molt bé![Ofensiu]
    ROSASP | 27-05-2005

    S'ha de mirar molt endins del cor per poder arribar a aquestes deduccions i a fer aquests versos.
    Ple de tendresa i dolçor, sentiments càlids que acaronen la pell i les paraules, llegir en els ulls de l'altre el que vols i el que no voldríes saber i estimar sense lligar, acaronant els instants compartits, encara que el demà potser sigui incert...

    Benvinguda, has començat amb força!
    Una abraçada i molta inspiració!

  • És molt bonic[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 27-05-2005

    Xiqueta, he vingut a parar al teu poema per casualitat, i cóm m'alegro!!

    M'hi he sentit molt identificada, i el final és prodigión.

    La meva enhorabona, i espero llegir-te de nou ben aviat.

    Un petonàs.

  • Quins desitjos[Ofensiu]
    Lavínia | 27-05-2005

    de felicitat per a ell tan bonics, Andrea!
    Aquests "parell de petons", "la mà que li acaroni la cara" i el desig fervent que ell estimi altra vegada ("tu estimaràs de nou"); tot plegat són d'un altruisme meravellós.
    El contingut del poema és molt bonic i aconseguit perquè el lèxic que has emprat és senzill i exacte.

    Captivador tot el poema.
    Felicitats!!

  • Benvinguda!!!![Ofensiu]
    natasha | 27-05-2005 | Valoració: 9

    a aquesta gran familia i genial entrada. m'encanta el poema per els sentiments que hi ha reflectits. em recorda molt a la situacio viscuda, per aixo i si tu vols, tanimo a llegir el meu relat "avui no em fa por dir-ho" crec que tenen algu en comu...
    inga no deixis mai d'escriure.
    ptonets
    natasha

  • Fantàstic començament[Ofensiu]
    brideshead | 27-05-2005

    Noia, et felicito per aquest poema, especialment per ser el teu primer poema... Dius que ho has escrit perquè segurament no ho podràs dir mai.... i per què no? Crec que t'hauries d'atrevir a dir-li... i si ell potser tampoc no s'atreveix a dir-te que li agradaria que fossis tu qui li acaronés la cara i l'ànima tota la nit...? (magnífiques paraules, aquestes!)

    Tot i ser molt trist, aquest poema expressa uns sentiments a flor de pell, una tendresa meravellosa, una generositat gairebé increïble...(a qui li agradaria veure la persona estimada mirant algú altre?) però els teus versos ens diuen que sí, que ets increïblement generosa, que series feliç, només, de saber la teva soledat omplerta pel seu somrís...

    M'ha fascinat, Andrea, de debò.

    Un petonet i benvinguda a Relats .... t'ho deia ahir al fòrum... hi ha gent preciosa per aquí, ja ho veuràs... i crec que escrivint coses així, ho veuràs ben aviat!

  • L'amor amic[Ofensiu]
    jacobè | 27-05-2005

    L'amor ve, l'amor se'n va. Però si te l'estimes i l'aprecies de veritat, fins i tot estàs content que l'acaroni un altre. Vols que estigui bé. És el teu amor i ets tu perquè forma part de la teva persona.
    Jo també em vaig atrevir fa poc a penjar coses. Endavant que ho fas molt bé.

  • M'agradat molt![Ofensiu]
    Guspira | 27-05-2005

    Molt bonica la poesia, d'aquelles que t'arriben al fons del cor... felicitats!! Espero que amb el temps et torni a estimar... i no car dir-ho... però quanta inspiració dona l'amor alhora d'escriure!!

Valoració mitja: 9.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: