temps d'estiu

Un relat de: Andrea_Subirana

Arriba l'estiu,
s'acompleixen desigs,
s'obliden promeses,
és el Sol que les crema...

Tot un hivern de paraules assajades
que, com carícies verbals,
han impedit esllavissades...

És estiu, tu marxes on desitges,
i jo em quedo sola,
amb la promesa com a companyia.

Ja no assages, és estiu,
què importen les paraules,
benvingut siguis, Sol,
que fas fondre promeses,
i amb elles, terribles caretes!

Comentaris

  • M'has aclaparat[Ofensiu]
    brideshead | 18-07-2005

    Noia, encisador...! quantes mentides que es poden arribar a dir, oi? i si, potser tens raó, l'estiu, el temps de vacances, quan segurament es fa més difícil fingir, fa que aquestes mentides encara més crues.... imagino que parles d'algú que t'ha decebut molt.... bé, només et recomanaria no pensar-hi massa, perquè si t'ha arribat a inspirar aquestes paraules, tan tristes i alhora tan colpidores, vol dir que no s'ho deu meréixer gaire.

    Un petó Andrea, ja veus que et segueixo de prop, i és que el teu estil, senzill, intens i directe al cor, em fascina... Una abraçada!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: