en aquests moments, em sembla que t'estimo

Un relat de: Andrea_Subirana

Aquells moments en què deixo de pensar en tu,
em ve al cap el teu rostre,
veig la transparència dels teus ulls,
sento la calidesa dels teus llavis.

Són moments que em porten
a aïllar-me del món,
puc obviar-lo com si no hi fos,
imagino que només existeixes tu.

Tanco els ulls,
sento de nou la teva olor,
feréstega, de lli nou,
la mateixa que em vas deixar aquell dia,
mentre t'abaixaves les mànigues,
perquè no veiés com t'esgarrifaves.

Ara voldria ser la teva pell,
i així, tenir la certesa
que ella sent el mateix que jo,
i adormir-me dins d'ella,
per compartir el teu son.

Potser llavors podria deixar de plorar,
podria deixar d'escriure...
ja sabria que m'estimes tant com jo.


Comentaris

  • No ens deixis sense les teves paraules...[Ofensiu]
    Ilargi betea | 11-07-2005 | Valoració: 10

    ...perque són precioses! T'he descobert en trobar el teu poema als ultims comentats i ha estat una sorpresa molt agradable, de debò.

    Tens una manera d'escriure clara, sense donar voltes ni empresonar els teus mots en mètriques i rimes... m'agrada molt, això et fa més natural!

    Una abraçada i molta màgia!

  • I a mi em sembla[Ofensiu]
    brideshead | 11-07-2005

    que no hauries de deixar d'escriure, tal com apuntes en el teu poema...

    M'ha agradat moltíssim, Andrea, és un poema dur, molt trist, molt melangiós... també vaig llegir l'altre teu "ara sé el que necessites", i crec que els dos poemes, per ara, són un clam d'amor, de necessitat d'estimació. Noia, m'agrada com escrius, amb paraules senzilles, i sentiments molt autèntics, sortits directament del cor. M'ha encantat, especialment, aquest vers, recordant la seva olor "... feréstega, de lli nou..." dues paraules de significat ben diferent, però que convergeixen en una plasticitat molt adient pel que vols significar. Vaja, al menys és el que m'ha semblat a mi.

    Felicitats de nou, m'agradaria seguir-te llegint i que el proper relat em fes somriure...

    Una abraçada, gràcies pel teu comentari, molt i molt encertat, al meu últim relat!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: