ara que no puc dormir

Ara que no puc dormir,
ara que els pensaments em desvetllen
mentre les hores cauen,
t´he imaginat sense besar-nos,
sense abraçar-nos ni acaronar-nos.
Amor, potser no viatjarem cap més nit,
mancats de llum, parlant de pau,
encegats pel desig de volar
ben amunt, fins l´espai,
la lluna, recordant illes,
divisant el sol en l´horitzó dels mars
i cercant el vent i oblidant els estels,
més sols i més perduts
per la promesa de no enyorar-nos
i aprendre a estimar-nos com a amics.