ara que no puc dormir

Un relat de: bufanúvols

Ara que no puc dormir,
ara que els pensaments em desvetllen
mentre les hores cauen,
t´he imaginat sense besar-nos,
sense abraçar-nos ni acaronar-nos.
Amor, potser no viatjarem cap més nit,
mancats de llum, parlant de pau,
encegats pel desig de volar
ben amunt, fins l´espai,
la lluna, recordant illes,
divisant el sol en l´horitzó dels mars
i cercant el vent i oblidant els estels,
més sols i més perduts
per la promesa de no enyorar-nos
i aprendre a estimar-nos com a amics.

Comentaris

  • Ara que no hi ets...[Ofensiu]
    Densito | 31-07-2007 | Valoració: 9

    Es quan mes penso en tu.
    Es veritablement difícil aconseguir ser bons amics desprès d'una relació.
    bonica forma d'expressar sentiments.
    Me n'alegro d'haver-t´he trobat

    Continu-ho el recorregut
    Densito

  • qué difícil és...[Ofensiu]
    Becari | 03-02-2006 | Valoració: 10

    ....aprendre a estimar-nos com a amics

  • Yuna | 02-02-2006

    de bo sigues tan fàcil, poder fugir de paranys i prototips per entendre realment el que val una amistat...
    M'ha agradat aquest relat ple de llibertat.

    ¶:)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: