Aquells vells padrins

Un relat de: DANA

Molts de temps fa que, padrins, pares i fills ens reuníem a la vora del foc,
contemplant encisats el tentinejar vacil·lant de les flames acompanyades d'incessants cruixits,
mentre anàvem caldejant els nostres cossos i amarant els nostres cors d'un altra mena d'escalfor,
aquella que tan sols neix i fa niu en el món dels autèntics i veritables sentiments.

Els meus tendres ulls contemplaven aquella munió de rostres estimats,
uns de molt envellits, altres de madurs i algun que altre de tendre infant,
configurant tots ells un, sens dubte, valuós i inigualable recull de generacions
unides amb lligams de sang i finides amb bell llaç d'amor.
I quan la nit ja era arribada i la son, dolçament, tancava els nostres ulls,
cap al llit anàvem a deixar-nos embolcallar tendrament per antics llençols de fil
guarnits amb mil i una filigranes formades per magistrals puntes de coixí
i brodats amb pomposes inicials posant així nom i cognom a les seves artesanals autores.

Encara ara em ve a la memòria aquell flaire net i singular del sabó fet a casa,
la padrina rentant a mà, la mare planxant la roba, el pare al tros per portar algun mos,
el padrí, carregat d'anys i solcat d'arrugues, seia al pedrís repenjat en el seu vell bastó,
mentre ens contava velles històries amb la mirada apaivagada i el cor resplendent.

Nombroses sortides i postes de sol, nits de lluna sembrades d' estels, pluges i sequeres,
anys de bones collites i altres que no tant. Guerres i penúries que mai més han de tornar.
Molt de temps ha passat i aquells vells padrins, malauradament, ja no són entre nosaltres,
el seu lloc l'hem ocupat aquells que abans miràvem amb ulls d'infant.

Vivències, records, pensaments que van i venen delerosos en mig de l'enyor;
el meu Déu, la meva terra, el meu poble, els meus avantpassats
tots plegats formant sòlida rotllana i gaudint d'ingent llinatge,
el del poble català, que ens uneix i agermana a perpetuïtat.






Comentaris

  • Melcior | 26-12-2008 | Valoració: 10

    ho ha viscut , com tu ho descrius ,li costa d' olvidar aquestes coses , familiars ,tendres , sentimentals i absolutament belles i dignes de conservar , si és possible .
    Endavant!

  • QUIN MUNT DE RECORDS![Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 14-10-2008 | Valoració: 9

    Quan manquen els padrins, les cases ja no son el que eren, les famílies s'han de tornar a reestructurar, i costa tant! omplir el seu vuit, fer-nos grands abans de ser-ho, o no? un relat molt emotiu, plé de tendresa.

l´Autor

Foto de perfil de DANA

DANA

55 Relats

80 Comentaris

46693 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Vaig nèixer a les acaballes de la tardor de l'any 1956 en un petit poble de la comarca de les Garrigues. Penso que la meva vida ha estat i continue estan plena d'emocions, de lluites, de contradiccions, de sentiments i sobretot d'autèntic amor. Continuo buscant la felicitat sense perdre l'esperança i la il·lusió en les petites coses que m'envolten a cada instant i ha estat precissament aquesta búsqueda constant, la que m'ha portat a escriure i a plasmar en els meus escrits tot allò que embolcalla el meu esperit fins aconseguir despullar-me de tot allò que m'oprimeix el cor i que m'ofereix la possibilitat de convertir-me en una petita flor de tardor, que quasí bé sempre passa desapercebuda per la majoria de la gent, però que en el fons és apreciada per les petites ànimes amb una sensibilitat especial.aquelles que et fan sentir plena de vida i revestida d'autèntica llibertat.