Aquells vells padrins

Molts de temps fa que, padrins, pares i fills ens reuníem a la vora del foc,
contemplant encisats el tentinejar vacil·lant de les flames acompanyades d'incessants cruixits,
mentre anàvem caldejant els nostres cossos i amarant els nostres cors d'un altra mena d'escalfor,
aquella que tan sols neix i fa niu en el món dels autèntics i veritables sentiments.

Els meus tendres ulls contemplaven aquella munió de rostres estimats,
uns de molt envellits, altres de madurs i algun que altre de tendre infant,
configurant tots ells un, sens dubte, valuós i inigualable recull de generacions
unides amb lligams de sang i finides amb bell llaç d'amor.
I quan la nit ja era arribada i la son, dolçament, tancava els nostres ulls,
cap al llit anàvem a deixar-nos embolcallar tendrament per antics llençols de fil
guarnits amb mil i una filigranes formades per magistrals puntes de coixí
i brodats amb pomposes inicials posant així nom i cognom a les seves artesanals autores.

Encara ara em ve a la memòria aquell flaire net i singular del sabó fet a casa,
la padrina rentant a mà, la mare planxant la roba, el pare al tros per portar algun mos,
el padrí, carregat d'anys i solcat d'arrugues, seia al pedrís repenjat en el seu vell bastó,
mentre ens contava velles històries amb la mirada apaivagada i el cor resplendent.

Nombroses sortides i postes de sol, nits de lluna sembrades d' estels, pluges i sequeres,
anys de bones collites i altres que no tant. Guerres i penúries que mai més han de tornar.
Molt de temps ha passat i aquells vells padrins, malauradament, ja no són entre nosaltres,
el seu lloc l'hem ocupat aquells que abans miràvem amb ulls d'infant.

Vivències, records, pensaments que van i venen delerosos en mig de l'enyor;
el meu Déu, la meva terra, el meu poble, els meus avantpassats
tots plegats formant sòlida rotllana i gaudint d'ingent llinatge,
el del poble català, que ens uneix i agermana a perpetuïtat.