Cercador
Aquells records que mai se'n van
Un relat de: ROSASP- Compartir:
Al seu record únic i inoblidable.
Amb tot el cor, a la meva àvia.
..................................................
Sota la boira sospiren els records,
penetrants com el propi ploviscar,
cadascun encerta en el meu pit
com un coet de focs artificials.
S'apropen temps d'ençà i temps d'aquí,
es lliguen i són al somiar,
argolles d'una cadena de camí
que el teu amor em fan endevinar.
I recordo el teu mirar, un record dolç,
uns ullets petits i espavilats,
que en el balcó provaven l'agulla enfilar,
tan tendres i riallers quan ens feien somiar.
I recordo les teves cançons que he après
i no he oblidat ni un sol moment,
quan les nostres veus en una
volien el vent creuar.
I em retrobo en les teves paraules
sempre tan plenes de veritat,
uns consells plens d'experiència
que el temps ens han fet escoltar.
Aquella alegria en viure
i en tenir-nos al costat,
d'ésser part de la família
sense caldre-ho demanar.
I el somriure que en tes llavis
mai deixava de brotar,
i emanava confiança
perquè era de veritat.
I l'angoixa que tenies
quan algú arribava tard
i els finestrons et semblaven
massa petits per mirar.
I quan jugaves amb nosaltres
i el cor no se t'envellia mai,
perquè era una bufada de frescor
en un món esclau.
I quan en la teva falda
poc a poc ens fèiem grans,
que poc sabíem nosaltres
el tresor que anàvem guardant.
Tan tendra floreta nostra,
qui havia doncs de pensar,
que tu tenies un fi
com qualsevol ser humà.
I jo, jo que sabia com ens volies
mai no pensava en la mort,
perquè pensar-hi esdevenia
un pou negre sense fons.
Tants anys i dies gloriosos
entre rialles i plors,
oferint-nos sense límits
massa per oblidar-ho tot.
T'amagues en els indrets
més inversemblants,
jo sempre et capturo al vol.
Sé que la boira s'allunya
però perdura el record.
Sé que ets part del pols d'estrelles
i d'un racó del meu cor...
Comentaris
-
mai se´n van...[Ofensiu]Capdelin | 14-03-2005 | Valoració: 10
ni es poden esborrar... el cos envelleix i com les fulles caduques cauen pel seu propi pes... i se´n va la clorofil-la de la joventut i apareix la tardor que s´emporta allò que més estimem... però com tu dius i tant bé... les persones que estimem mai moren del tot... mentre un record el faci viure eternament en la ment del cor... i un polsim d´estrelles purpurina les nits de melangia que porten els records...
ets una persona agraïda i plena de tendresa i de bons sentiments... m´ha agradat aquest poema llarg, complet, ric en vocabulari i poesia...
gràcies pels teus comentaris tan generosos i tant llargs... tu fas com jo... podríem passar amb 4 ratlles de compliment per anar augmentant comentaris en el compte-corrent... però no, fas del comentari un altre generós poema que et roba el teu temps...
gràcies i felicitats.!
un petó... o dos... o tres! ja ja ja un amic que t´estima i t´admira!!! -
Avui, una petita crítica[Ofensiu]brumari | 14-03-2005
És un poema entranyable, sobretot pels qui, com jo, desprès d'haver viscut el rol de nets, ara vivim el d'avis.
Però ara, si m'ho permets, vull fer-te una petita crítica. La teva poesia m'agrada més quan no et serveixes de la rima. Això - que per descomptat és una apreciació personal i, per tant, d'un valor molt relatiu - em passa amb molts poetes, particularment els que, com tu, teniu el do d'una fantàstica riquesa d'imatges en el vostre llenguatge.
De tota manera, ja m'agradaria que algun dia la Bruna, la meva menuda neta de 8 mesos, em dediques, amb o sense rima, un poema tan bell com el teu.
Petons.
-
els records[Ofensiu]Lavínia | 14-03-2005 | Valoració: 10
i la memòria formen part de nosaltres mateixos, són el nostre JO passat i quan més grans et fas més se'ns fan present i, de vegades, com aquest cas que estan dedicats a la teva àvia, te'ls estimes més. L'àvia que somriu, que pateix si algú arriba tard i que jugava amb els néts perquè "el cor no li envellia mai"; m'ha resultat tan familiar, tan meu, sense ser-ho, que, una vegada més m'has arribat ben endins, Rosasp.
Sempre tindré un moment, per més petit que sigui per comentar el que escrius.
Molts petons, bonica!
Valoració mitja: 7.75
l´Autor
312 Relats
1612 Comentaris
644602 Lectures
Valoració de l'autor: 9.79
Biografia:
Hola! Sóc la Rosa Saureu, una lleidatana somiadora de mena i una mica surrealista. Convertir allò que caço al vol en paraules és el més semblant a tenir ales. En el meu cas, escriure no és només una afició o una necessitat sinó una forma de sentir i veure la vida. Utilitzo la poesia, els contes i els relats curts per intentar expressar les petites i grans coses que omplen i buiden els dies.Vaig tenir la sort de ser escollida per a la plaquette "Singulars d'un Plural" a la ciutat de Girona, en què poetes inèdits vam compartir espai amb autors de renom. Formo part del llibre de relatsencatalà.com versió 2.0 i del primer llibre de poemes. També he guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida-2008. Aquesta empenta, junt als vostres comentaris i continu suport, han estat un gran estímul per continuar endavant.
El meu repte personal és aprendre constantment a viure. M'agrada la música, l'art en general, somriure molt i estimar tant com pugui. Estic enamorada de la meva llengua i sé que el nostre vincle és cada cop més fort i ferm.
Respecte a vosaltres, sento que ens uneix un fil comú que m'agradaria sentir sempre proper.
Per si necessiteu quelcom, el meu correu és: rosasaureu@telefonica.net
Gràcies per tot!
Si voleu, també podeu visitar el meu bloc de videopoesia
El Vicenç Ambrós i Besa em va passar la cadena i jo l'he passat al Capdelin i a la gypsy
(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")