Aquarium

Un relat de: markitus

Dia 1:

Porto força dies nadant, haig de buscar un bon lloc per als meus petits. Em dirigeixo a la costa, sembla un lloc tranquil on podré relaxar-me i no patir per al futur de les meves criatures, a més allà segur que hi ha foça menjar, un bon lloc perquè aprenguin a caçar per elles mateixes, d'aquí a poc temps ja seran prou grans com per fer la seva vida.
Ah mira, aquí sembla poc profund, detecto un moviment, a veure....quin ésser més estrany, deu ser allò que els pares em van parlar, els humans, diuen que no tenen bon gust. Passaré de llarg. Vaja, sembla que i ha molts humans per aquí. Ah! què és això! Els humans també neden per sota? Vinga nois marxem d'aquí i ràpid!. Veig que els humans marxen de l'aigua corrents, però jo no els he dit res...són ben estranys, millor que ens amaguem en algun racó de la costa, a mira allà a les roques estarem tranquils.
Vaja, veig que els meus petits estan una mica espantats, els hauré d'explicar què són els humans, que només els mosseguin en cas que vegin que corren perill, sinó sempre s'ha de fugir, a més fan mal gust, és la pitjor mossegada que he fet mai, abans prefereixo les medusses.
Què passa a la superfície? Hi ha molts humans observant, però no sembla que vulguin fer-me mal. Alça! em fan fotos! i jo amb aquest aspecte tant deixat, podrien haver avisat i hagués fet una neteja d'aletes, no somriuré perquè no m'he rentat les dents encara. Vaig a saludar, sembla que volen fer amistat. Per què corren? en fi, definitivament no estic massa guapa avui, tornaré a les roques.

Dia 2:

Ja surt el sol, dia de lliçó per als petits. Caram, a la superfície segueixen havent-hi humans observant-nos, són ben estranys, què deu passar? sóc un simple tauró, em comença a incomodar tant poca intimitat, de tota manera semblen inofensius, no sé perquè els pares em repetien que no m'apropés a la costa, aquestes bestioles no fan res, fins i tot em cauen simpàtics. Crec que per fi he trobat un bon lloc per viure. És curiós però, que els humans visquin tant a prop, n'hi molts aquí fora, tots em miren, alguns riuen, alguns criden, d'altres m'assenyalen.
Em cauen simpàtics, però em comença a incomodar que m'observin tant, potser ens amaguem una estona.
Tinc gana i els petits també, potser que vagin pel seu compte a buscar menjar, però que s'endinsin mar endins, els acompanyaré.
El sol comença a marxar, millor que tornem a les roques, en aquella cova que he trobat abans. Vaja, els humans segueixen allà. Ostres! em llencen alguna cosa, a veure...mmmm fa olor de sang...menjar!. Quina amabilitat, és un bon gest de veïns, amb la por que els tenia...

Dia 3:

Mmmmm...olor a menjar un altre cop, aniré a fer un bon esmorzar però abans als meus petitons els diré que no surtin que torno de seguida.
Caram, sembla que els humans em segueixen oferint menjar de franc, que bo!. Ui! Què passa! No em puc moure, estic enredada en alguna mena de xarxa i sembla que puja a la superficie!! No! socors! Humans ajudeu-me! però...si són els humans! per què m'ho feu això? No he fet res dolent! I els meus petits? Què serà d'ells? Ah! una punxada! Què m'estan fent? Quina son, deixeu....me.
On sóc? Quin lloc més estrany, sembla el mar...però no ho és...i els meus petits? els haig de trobar! -Vulls sortir!
-No podràs sortir..., som presoners dels humans.
Un altre tauró de la meva espècie!-Presoners dels humans? però per què?
-A mi em van agafar quan passejava prop de la costa, i pel que veig a tu també.
-Si, però no els he atacat, només estava amb els meus petits en un lloc tranquil.
-Ho sé, però els humans quan hi ha alguna cosa que els molesta o els treuen o els maten, nosaltres hem tingut sort, perquè ens donen de menjar, ens cuiden. Diuen que així estem bé, que ens estudien, que és pel nostre bé. Fa uns anys ens mataven només veure'ns, ara tenen més sensibilitat i ens tanquen en una mena de lloc anomenat aquari.
-Sensibilitat?No sé si prefereixo això o que em matin. Estem tancats, no podem decidir per nosaltres mateixos i a més jo pateixo per les meves cries, espero que se'n surtin i sobretot que marxin de la costa, jo ja no els podré avisar. Sembla que coneixes molt bé els humans...
-Si, porto quatre anys aquí, ja els conec, em tracten bé però segueixo tancat.
-Ens han privat de llibertat sense cap motiu, erem a casa nostra i d'allà ens han tret, només perquè els molestavem. Potser millor els queixali i així m'estalviïn aquesta agonia matant-me.

Comentaris

  • És interessant[Ofensiu]
    ANEROL | 22-08-2007

    Et poses en la pell del tauró femella en un conte on toques diferents punts, amb una bona conclusió. Potser amb més revisions et sortiria un conte rodó. Endavant

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de markitus

markitus

34 Relats

19 Comentaris

27703 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
La veritat és que mai havia pensat en publicar les meves reflexions, ho vaig començar a fer en un blog. M'agrada escriure, tot i que sé que amb limitacions, però m'ajuda a millorar.