Apologia d'Epicur I

Un dels pilars bàsics del món actual és la felicitat i això passa ara, passava abans i passarà en el futur, ja que interactuem per sentiments. Durant el segle IV abans de Crist ja es pensava en com ser feliç i va ser durant aquest segle en el que va néixer el primer filòsof que intentaria donar una resposta per a molta gent. Aquest home es deia Epicur i va néixer el 341 i morí el 270 aC., fill de Neòcles i Querèstrata i va néixer a Samos.
Epicur defineix la seva filosofia com el plaer calculat, de tot una mica, amb més abstinència que no pas en excés perquè quan necessites grans coses no n'és una bona senyal, si t'excedeixes passaràs a viure per treballar i deixaràs de ser feliç. Per posar un exemple, quan Epicur parlava de menjar epicuricament responia: que ni banquets ni xeflis continuus, que ell era feliç amb pa, formatge i aigua.
Actualment no cal ser tan estricte i considero molt lloable tot aquell que dugui aquest règim, estic convençut de que serà millor persona que no pas jo.
Però no cal agafar Epicur al peu de la lletra, cal menjar variat però mai abundós i això només n'és un exemple, les teories d'Epicur tenen un gran repertori i infinitat d'aplicacions. Aquest sentit de la vida s'ha oblidat i possiblement volen que s'oblidi perquè no encaixa en el sistema actual consumista i desenfrenat; ara per ara, miris on miris, no pots veure a ningú que no participi de les ordes consumistes que s'alcen cada cop que hi han rebaixes, Nadal o pagues extres.
Aquest càlcul de la felicitat estava dissenyat per a investigar els motius de cada elecció o refús. Cada dia ens trobem que em d'escollir i amb la nostra felicitat passa pràcticament el mateix; es pot calcular una elecció o un refús. Però quan Epicur deia calcular dubto que sigui una operació matemàtica perquè ningú n'ha parlat mai de les lleis d'Epicur. Aquest mot s'està referint a tenir unes consideracions, pensar en les conseqüències, valorar els sentiments i prendre una decisió. Epicur raonava que aquesta decisió no ha de ser excessiva ni austera, havia de ser regulada o com deia ell calculada. Quan una opció comença a ser desenfrenada et portarà conseqüències negatives que has de tenir en compte i has de conèixer tot allò que perdràs per aconseguir allò que creus que desitges. Però, quan desitges tenir quelcom d'aquestes dimensions possiblement t'hagin enganyat i t'hagin fet creure que allò proporciona felicitat.
L'altre gran punt que Epicur tracta és l'amistat, que entra dintre del tema de la felicitat. L'amistat és un dels grans pilars de la felicitat per les persones. Epicur veia l'amistat com una font de plaer i deia <>
Epicur va fundar la seva pròpia escola que s'anomenà el Jardí ja què tenia un hort i un jardí a la part del darrera de l'edifici. En aquesta escola els homes i les dones eren tractats com iguals i convivien junts. Atenció! Fa segles que això va succeir i fins no fa pas tan era impensable.
No era pas perquè la societat ho digués i ell seguís aquest ordre preestablert, Epicur va saber veure la igualtat entre homes i dones en igualtat de condicions sense despreci. Punt que denota la seva intel·ligència per sobre d'altres criteris.
Fundar una escola no és barat i Epicur estalviava molt per a aconseguir-ho, els seus pares l'ajudaven tot el que podien però el sentiment interior que tenia de generositat no volia acceptar aquesta oferta i va enviar una carta a la seva mare dient que no podia suportar que a la seva mare li faltés quelcom i a ell li sobrés. Nietzsche el va definir un dia com a romàntic, i crec que era una persona solidaria i generosa.
I no només eren epistolats teorics, en exeperiència propia de l'autor ens mostrà un cop més la validesa de les seves teories. Al llarg de la seva vida el dolor més fort provocat per problemes de estómac i orina, molt probablement una pedra a l'orina, no el feien cedir i aguantava de manera exemplar tot aquell patiment; fins i tot un dia va escriure una carta a un amic seu i li digué: <>
Aquesta frase em sembla la culminació d'una ment brillant que era capaç de resistir el dolor perquè tenia els seus amics en la seva ment. La magnificència d'aquest home es veu a simple vista i el plaer i l'amistat demostren que són millors que les solucions del sistema que ens envolta. Podem jugar amb la bioquímica del cos humà i allargar-li la vida però pocs poden dir que mentre el dolor augmenta, la seva ànima sigui capaç d'aguantar gràcies als plaers donats per l'amistat, el plaer d'aquesta amistat era més fort que els dolors provocats per la malaltia.
Tota i aquesta devoció pel plaer Epicur era un gran defensor de Demòcrit, creia en les seves teories dels àtoms i no creia en una vida fora de la terrenal. Ell creia: <> i tot això ho deia una persona amb dolor permanent.
En els últims moments i quan la malaltia acabava amb les seves forces va submergir-se en un bany d'aigua calenta, es prengué una copa de vi i després recomanà als seus amics que no oblidessin les seves doctrines i expirà per últim cop.
La doctrina filosòfica de Epicur està impulsada essencialment per un afany ètic i estructurà una explicació científica sobre l'home i el món que suposà la culminació de les escoles filosòfiques del segle IV aC.
Opositors sempre n'hi hauran i s'han de respectar com si fos el filòsof en persona qui critiques les seves teories. L'espai a l'autocrítica quan un geni escriu un text o publica un llibre sempre ha d'existir, però amb fonaments i comprendre que no tothom està d'acord amb el que diu i pensa. Potser sí que Epicur era un faldiller però i què? (Espero que li anés de gust). Un únic home va posar les bases d'una vida diferent, alguns dirien que va plantar la llavor i va ser esclafada, però ens va deixar tot un llegat que ens permetrà replantar una arbre anomenat Felicitat.