Apesteu a vinagre amb la vostra cremallera oberta, amb la vostra ganyota torta, amb les butxaques foradades, amb el sexe penjant

Apesteu a vinagre amb la vostra cremallera oberta, amb la vostra ganyota torta, amb les butxaques foradades, amb el sexe penjant, pidolant com barjaules, com aus de rapinya.
Al peu de la unitat terapèutica passaven els cotxes, feia un cigarret amb l`informe d`alta a la butxaca dessota del portal quan va passar conduint una furgoneta blanca, tenia aspecte com d`atrafegat.
Impressionant, increïble, fabulós, era ell. Va passar davant dels meus nassos conduint aquella furgoneta blanca, passava desapercebut, com si no res.
Aquell paio viu i conduint davant meu; l`havien contractat una temporada per a repartir el pa del forn.
Les conjuncions i coincidències que esdevenen com per exemple: alço la cama per donar un pas, passa una formiga, un colom crida, el semàfor s`hi posa verd; mor un emperadriu estrangera; decideixen canviar la façana del edifici, una porta grinyola; un vell cau al terra al pisar patinant la caca d`un gos; l`últim volcà de la terra, el més llunyà esclata en flames... tot al mateix temps que jo alçava la cama innocentment pera donar un pas.
Vull dir, que es infinit i ben bé no sabem quin paper hem jugat en tot el descabdellament de la multitud de baules que trenen la cadena. Es millor no pensar-ho molt sinó no sortiríem de casa.
Malgrat tot penso sovint en aquest tema. Sóc un malalt.
M´he llevat del llit amb el cap com si fos una terminal de trens. Quin batibull! La dutxa freda i el got de llet diari, la premsa i el cap semblava relaxar-se i alleugerir-se.
Aquell paio va esdevenir una revelació per mi, va haver un avant i un després de conèixer les seves composicions, ¡com s`esgargamellava, com esllanguia les vocals, quina lírica, quina veu, semblava com si serrés llenya del bosc a l`hivern per escalfar-te... !