Cercador
Apertura
Un relat de: Melcior- Compartir:
Al llibre,
blanc de fulls del cervell,
s'hi ha ajagut altra vegada
la boira baixa de les lletres,
feixuga, espessa, enorme,
farcida de somnis atapeïts.
La llum ferma de la lletra
em brota agresta i fera,
com el blat replè de saó.
Fa dies que no menjo
mots i lletres com a plat,
viandes amargues de misèria
llegums del desencís,
pastís de pau i amor,
fa dies que no menjo
espessos brous de llibertat.
La fam no pot ser somni
que a la fosca i emboirat
no veu mai claror solar,
aquest raig de llum tan lúcid
que solem anomenar, poesia .
Comentaris
-
Bona apertura![Ofensiu]Unaquimera | 16-09-2006 | Valoració: 10
Quina definició més bona de la poesia: "aquest raig de llum tan lúcid", aquella bogeria que de vegades dóna color a la cordura o potser també ofereix unes línees de cordura a la nostra bogeria...
He estat dubtant quina obra comentar-te entre aquelles que he llegit teves, ja que algunes provocaven clarament el comentari, però aquesta conté algunes figures especialment precioses que m'han encisat, com "la boira baixa de les lletres, feixuga, espessa, enorme, farcida de somnis atapeïts", que conté una plasticitat preciosista, i d'altres... Ben escrit!
Aprofito la teva descoberta com autor per enviar-te una abraçada ben plena de paraules càlides,
Unaquimera