Antena

Un relat de: ginebre

Vertebra rera vertebra
redreço la meva esquena.
A terra m'arrela el coxis
em converteixo en antena.

A cada cabell un sensor
un radar a cada orella,
als ulls la penetrant fletxa,
als dits un cabdell de seda.

Respiro a fons des del ventre
amb lentíssima cadència.
El meu cor batega en calma
protegit de les tempestes.

Receptora, antena viva
en agut estat d'alerta
sabré la teva arribada,
em trobaras ben desperta.

Comentaris

  • col·locació[Ofensiu]
    ANEROL | 20-06-2007 | Valoració: 9

    interiorisme, posició de meditació i d'estat d'alerta

  • Oh...[Ofensiu]
    Red Pèrill | 11-05-2007

    Com en saps tant??? Crec que ets l'única persona que ha sapigut analitzar un text meu mes afiladament que jo, la gent acostuma a equivocar-se--- I tens raó en tot, no és tan agut, ni tant bo, etc.. però ja et vaig dir... no tinc muses ara ;-p De fet, les poques vegades que envio algo aqui, és bàsicament per llegir els teus comentaris, que sempre em fan molta gràcia... sempre sorprenents, has de ser algú amb una força interior impressionant, i quin ús que fas de les paraules eh, que dels comentaris en fas poesia.. ja t'ho he dit sempre que ets la meva ídol-a!!

  • Lady_shalott | 08-05-2007

    Perquè aquest poema té allò que t'alça i et fa obrir bé els ulls, i tornar-lo a llegir, té cadència i les vores humides, perquè tu sabries descriure un d'aquells espasmes lentíssims d'un brot quan surt de la branca, la fulla tendra, i degotes suau i familiar, a poc a poc, d'una manera deliciosament lenta.

    encantada de retrobar-te,
    Lady Shalott

  • M'agrada, si.[Ofensiu]
    pellpintada | 08-05-2007

    I m'agrada molt perquè l'he entès. Ja era hora de llegir un poema comprensible, amè, fresc, descriptiu... Amb antenes i radars és possible aconseguir la bellesa.

  • Bri bri bri[Ofensiu]
    Red Pèrill | 08-05-2007

    Quan he llegit el principi he pensat que era una antena per fer marujeo... ;-p Fa molts dies que no venia per aqui, i t'havia de passar a dia hola Ginebre... No escric gaire, no tinc muses, però he penjat un text, suposo que demà estarà per aqui.. Que siguis molt feliç Ginebreta!

  • Musical,[Ofensiu]
    rnbonet | 07-05-2007

    amb construcció quasi perfecta, envoltat de misteri, ignorant del destinatari, fluïd el verb i la sintaxi serena...
    Recollons, xicona! Com es nota que estàs amerada de natura! I d0emopcions...i d'idioma...!!!
    Salut i molta rebolica et desitja aquest manobre de 'pueta'!

  • És biologia pura[Ofensiu]
    gypsy | 05-05-2007 | Valoració: 10

    podria haver estat un animal, un insecte perfecte el que cantés aquests mots.
    Poema de natures i belleses fora del món urbà de les ciutats, recuperes el silenci i aquest estat amatent que requereix la intel·ligència.

    petons.

    gypsy

  • Una antena ben peculiar[Ofensiu]
    Frida/Núria | 03-05-2007 | Valoració: 9

    un poema amb enginy. M'agrada molt, jo en tinc un també de les vertebres (no penjat aquí) curiós.

  • naturalitat[Ofensiu]
    manel | 29-04-2007


    un poema natural, bell i dolç, com un amor sincer i madur.
    com sempre, em sorprens. i m'encanta!
    no sé que em trobaré quan obro un text teu, i això sempre és estimulant.
    En la teva antena m'hi han ressonat gent com Papasseit o Sagarra, poetes que de la senzillesa en feien art, color, llum.

    uns petons,
    manel

  • Bellesa[Ofensiu]
    Anagnost | 26-04-2007 | Valoració: 10

    Aquest poema és senzillament bell. Ho té tot: cadència i musicalitat, belles metàfores i comparacions, i una atmosfera plena d'encís.

  • antenes humanes[Ofensiu]
    ilime | 26-04-2007

    Gracies pel teu comentari

    Jo he imaginat a la meva dona fent gimnàstica vertebra a vertebra amb el coxis per l'aire fent de antena.
    M'ha agradat la teva descripció.

  • simple perè contundent[Ofensiu]
    xelofont | 26-04-2007 | Valoració: 10

    Et seguiré amb il.lusió, ja que aconsegueixes descriure amb valentia suau que entri dins les teves paraules, que tot i mastegar-les amb passió, se'm queden al cor. Gràcies

  • l'home d'arena | 24-04-2007 | Valoració: 10

    A punt, alerta, atenta, sensible a tot, i en calma. Però desafiant?, o delerosa?
    Em queda aquest dubte, perquè no endevine a qui t'adreces. Però el cert és que tant m'hi fa. Si desafiant, perfecte, perquè és així com caldria que afrontarem atzars dolents. Si delerosa, perfecte, perquè tot s'acomoda al desig calmadament, amb tot els sentits a punt per sentir.
    O, ara que hi pense, i si són les dues coses alhora, i no cap atzar dolent, sinó un atzar arreu, el que siga? Si! Confirmaria el que pense, que mai defuges res, que afrontes amb força serena el que vinga, disposada a sentir, però també a rebelar-te i lluitar si cal.
    A banda, em captiva la forma amb que ho escrius, sembla abrupta, però no, és la força i la resolució que traspúa. Perquè sempre vas directa, pel recte, com una fletxa que sap ben bé on senyalar.

    Redell, quin rotllo. Perdona.

    Un bes, i dos.

  • magma | 24-04-2007

    Moltes gràcies pel teu comentari.

    M'agrada el teu poema. Felicitats.
    Pertons.

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ginebre

ginebre

46 Relats

429 Comentaris

82954 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Hola!
Benvingut/da a aquest prestatge de la gran llibreria que és Relats en Català.
Sóc bàsicament lectora. M'alimento de les vostres lletres. Però a vegades també escric alguna coseta.
Aquí està.
I moltes gràcies, per la visita!



Me prengueres el cor
me'l tornares pedra preciosa
i me digueres:
au, surt i brilla.

Era un somni, estava sol
em vaig despertar, vaig sortir
i brillava

Enric Casasses


ginebre(arrova)gmail.com