Anorèxia...

Un relat de: ullsvermells

Avui m'he decidit, he sortit després d'una setmana tancada a casa amb por, ràbia, fàstic... por de sortir i que algú tornés a dir aquella cosa que tants problemes m'havia ocasionat, aquella que em va fer treure la gana i que m'havia fet odiar, a mi i al meu cos.
Una setmana a casa sense menjar o menjant sense gana, coses que estarien en el meu interior mitja hora com a molt, el temps que tardaria a anar al lavabo i vomitar-les, era així. Havia tornat a caure, m'havien empentat per tornar a caure's. Segurament aquella persona no sabia el meu passat però havia pronunciat les paraules més tabús per a mi. Aviat faria tres anys d'aquell passat però ara s'estava convertint en el present, pensava si l'història era cicle, si es tornava a repetir, la meva vida dependria sempre d'això?
Els pares estaven preocupats, feia tres anys que no perdia la gana per res, ho havia superat, o simplement això pensava. Els amics, no sé si els molestava o els incomodava, però tampoc rebia trucades dient: surt, esbargeix-te, t'ajudarem, et controlarem, menjarem junts; mai, poder ningú mai els hi havia explicat els meus problemes però cada nit, quan estava dins el llit, desitjava que vinguessin, m'abrasessin i si era el que calia se'n anessin però que m'abrasessin i m'agafessin fort la mà.
He sortir, simplement per veure tot el que les pluges d'aquella setmana havien fet a la zona. Des de petita havia estat educada amb la natura, em deien que ella era una bona mestre, però aquells dies notava que ella també em donava l'esquena. L'hivern arribava, els arbres quedaven despullats de fulles, pelats de branques, ja no tenien fruits, eren terrorífics, eren similars al meu cos tres anys enrere, diminut, pelat, sec...
Jo pensava que la natura em donava l'esquena, però quan he arribat a casa i ho he repensat, ella, si ella, la natura m'ensenyava com quedaria si seguia jugant amb la meva salut, com aquells arbres que m'inspiraven tanta tristor i tanta llàstima. No, jo no vull acabar com ells, vull continuar visquent, vull tenir salut per viure.

Comentaris

  • Molt bé les imatges.[Ofensiu]
    RATUIX | 25-09-2007 | Valoració: 9

    La nostra imatge, la que tenim de nosaltres és de vegades el que ens fa sentir sols. I estar preparat per rebre coses, ens pot fet sentir millor: Rebre abraçades i petons, rebre el sol a la pell, rebre el menjar com un petit plaer, rebre la vida...
    El teu relat té molt sentit i és valent.

  • +*+**+*+[Ofensiu]
    phanthon | 05-06-2007

    molt profunt m'ha encantat potser l'hauries pogut allargar una mica pro ia esta b aixi segueix aixii

  • .* . · ¨ . .. * · [Ofensiu]
    sucdetaronja | 04-06-2007 | Valoració: 9

    un tema massa quotidià potser... però molt bon relat. esperem que relats com aquest teu ajuden algú.

    un bes de taronja

  • Fantàstiques imatges[Ofensiu]
    BOLZANO | 03-06-2007

    Sento dir-te que he viscut quasi en carn propia el qu descrius i la veritat és que no s'ho desitjo ni al meu pitjor enemic, si en tinc.
    Dit això vull remarcar la gran metàfora que fas del cos i la natura i com ella es veu reflectida en ella.
    La gent necessita petits estimuls per decidir-se a canviar. M'alegro que de sigui així, però no és un camí curt.
    Aquest m'agradat molt més que l'anterior, suposo que per la metàfora, suposo que perque va des de dins a fora.
    Segueixo diguem que hi ha fusta.
    Espero només aventures.
    Un abraçada.

  • pesimida e sio siempre i kreo......[Ofensiu]
    kokas | 29-05-2007

    ma agradat molt ya tu u vaig dir, es fantastic las cosas que poden pasar a una vida de qualsevol persona.pesimista e sido siempre i pienso k lo seguire siendo.
    aquesta historia em fa pensar de com es i com pot ser una persona amb por.

Valoració mitja: 9.5

l´Autor

Foto de perfil de ullsvermells

ullsvermells

3 Relats

12 Comentaris

3683 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57