Anhel

Un relat de: AVERROIS

L'astre s'amaga pel horitzó

la pell s'enlaira, el cor batega

fa tan sols un moment junts

miràvem el cel rogent

i els nostres cors, compassats

portaven el ritme de la vida.

La nostre mirada es creuava

les nostres mans parlaven

amb el idioma dels amants.

El seu cap amb dolcesa reposava

en la meva espatlla cansada

el seu suau cabell d'or

acaronava la meva cara

voleiant amb la fina marinada.

Fa tan sols un moment

i ara que no és al meu costat

com anhelo a la meva estimada.



Comentaris

  • Maria Pilar Palau Bertran | 27-12-2006 | Valoració: 10

    Un poema preciós,
    et fa viure bonics records,
    et fa sentir com si ho estiguessis vivint en aquest mateix moment que hom ho va llegint.

    Et volia felicitar i aprofitar per desitjar-te un bon cap d'any i sort en l'any que bé.

  • instants que s'esmunyen[Ofensiu]
    gypsy | 15-12-2006 | Valoració: 10

    com l'aigua tancada en un puny.
    Records de belleses profundes que ens resten insondables a recer de qualssevol atac pertorbador.
    Sort d'aquest complicat mecanisme anomenat pensament que ens alleugera i treu plom pesant de les nostres vides.

    Preciós poema, company i la foto per no deixar de mirar-la, és hipnòtica.

    gypsy

  • Dues objeccions[Ofensiu]
    El follet de la son | 14-12-2006

    Hola!
    Cert és que el teu poema és bonic i m'ha agradat molt el sentit estètic que hi dónes, però voldria fer un parell d'objeccions.
    Quan una paraula comença amb i però és masculina, l'article ha d'ésser apostrofat. Segona, això també es fa quan la paraula comença amb h i és igualment masculina.

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

371638 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!