Anar de tord

I ara els tords juguem a cuit a amagar,
que anar a vistes amb els homínids
és afollar la fruita, volar entre vents,
viure fins demà passat de gorra, en doina
mirant com l'aigua riu ximpleta
perquè sap que ella estimarà fins al cel.
Voldràs que déu em mati a mata-degolla
sense dogma, sense misteri, a prima faç
del caçador d'ulls de ca i poc belluguet
que ha estat bevent a la barraca
i que potser en compta cinquanta com jo.
A puta i cavaller, tot li està bé,
i aviat em feriran de l'ala i moriré,
per algun ramal proper al niu de tota soca,
abans que un Duc em furgui pel cap
amb les dents i la llengua ensangonades.
I caminarà badoc fins el seu amo,
pensant-se digne de la moral compassió
de no haver-se'm endrapat d'un mos redó.
Ai, no me'n penso cap de dreta!
Sento els trets de l'est i de l'oest,
i aquesta vida mia és penada, però la bona:
si a mig matí algú us anuncia que no hi sóc
digueu-li que vaig sortir de l'ou
per anar de vida a mort seguint la comparsa.