AMUNT!

Un relat de: silvia_peratallada

No suporto
llegir, veure i sentir
com et martiritzes
per fets, paraules i línies
lluny de veritats compartides,
que et transporten
a móns llunyans
on no es creu en res,
més enllà dels ulls que no veuen
el que hi ha darrera
dels estels.

Així doncs,
amunt, ben amunt
i que no t'aturin
ningú ni res,
que no estàs fet per plorar
la lluita t'ha ensenyat a estimar
i l'amor a lluitar.
Endavant amb el somni
que el millor és el destí
(tu no ho saps, però ell si)
t'espera un regal al final del camí.


Comentaris

  • uOoOo![Ofensiu]
    RêD WiTCh | 05-10-2005 | Valoració: 10

    M'ha encantat! i tens tota la raó, em de lluitar, si més no sempre hi han èpoques millors i pitjors i... sense la tristesa en aquesta vida les alegries no tindrien valor! (és... una cançó d'skalariak...jejeje) i per damunt de tot somriure, ja que potser li alegres el dia amb algú altre i aquest algú a la seva vegada amb un altre i així... fent cadena! (però ja seria casualitat...)
    vinga petons, salut i festaaaaaaa!!!
    segueix escribint! (que jo ja et seguiré llegint!)

l´Autor

Foto de perfil de silvia_peratallada

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

582515 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com