Amors de Joventut (II)

Un relat de: itzaelda

Vaig endinsar-me a la cuina per fer-me alguna cosa de menjar, la gana semblava que m'havia marxat després del moment tan màgic que acaba de passar, estava massa relaxat per posar-me a cuinar, així que el primer que vaig trobar a la nevera ,m'ho vaig escalfar i m'ho vaig menjar tot escoltant " PJ Harvey " a alt volum. Quan vaig acabar, em vaig estirar a l'alfombra, em vaig fer un altre fly i vaig tancar els ulls. Volia estar completament relaxat quan et veiés, no volia que notessis cap mena de mal estar en mi. Vaig afegir un incens d'aquells que havia comprat ja feia temps en una botiga estranya per Girona, així la situació encara era més relaxant. Estava completament en un altre món, ni adormit ni despert, somiava suposo. Va sonar el mòbil, exacte eres tu, que bonica. "Pireps Sergi! (sempre dius pireps enlloc de dir hola, encara mai ho he entès, i quan tu he preguntat alguna vegada, mai has sabut dir-me perquè dius això, m'agrada), ja sóc a Barcelona, vens a buscar-me? - Hola Laia, ara vinc, on ets? a Catalunya allà a la radio? - Si, ara entraré a veure en Marc, no trigaré res, així que quan estiguis per qui fes-me una perduda i baixaré, d'acord? - Molt bé, ara vinc doncs, fins ara maca - Fins ara".
Que maca, amb aquella veu tant dolça i tendra que tens, se'm va posar la pell de gallina només de sentir el primer so. Vaig agafar les claus del cotxe i vaig sortir en direcció Plaça Catalunya, el meu punt de trobada amb tu. Encara no sé com ho vaig fer, però vaig estar tot el trajecte immers en un altre món i de cop em vaig trobar allà aparcat sense saber ben bé com ho havia fet per arribar-hi. Vaig sortir del cotxe no em va fer falta trucar-te ja eres allà el portal. Vas dirigir-te cap a mi amb un gran somriure, des de lluny vaig poder veure com els teus ulls blaus brillaven, i ens vam abraçar i ens vam fer un petó.

Comentaris

  • OÉ ...OÉ OÉ OÉ !!![Ofensiu]
    Capdelin | 14-01-2005 | Valoració: 9

    siiiiií... les has encertat totes, les set! ets vident? bruixeta de la sort de Sort? fantàstic! ( i això que hi havia una trampa en la 7 per a què ningú l´encertés i estalviar regals "inimaginables" je je je... no, de veritat va ser una cagada meva de les moltes que faig... sóc molt despistat )
    Més endavant ( un altre dia ) et comunicaré el premi "inimaginable" je je je ( de debò, collons! ) si no ho faig, m´ho recordes, m´ho EXIGEIXES!!!
    Bé... ara tornant al teu relat... senzill, romàntic... gens enfarfegat de literatura barroca... descrit amb naturalitat... "como la vida misma" je je je )
    et felicito noieta... ho fas molt bé... i m´agradaria molt que seguissis escribint... només puc llegir dos relats teus... òstia, ja està bé, eh?
    un ptó i una abraçada!... i vigila no caure del mirador de fusta ( dibuix-dreta ) és molt bonic, romàntic, íntim, solitari, melangiós...

l´Autor

Foto de perfil de itzaelda

itzaelda

5 Relats

8 Comentaris

6272 Lectures

Valoració de l'autor: 8.60