Temps

I

Aquell petó,
amarat d'amor dolç
i d'una passió tan amarga,
va fer bategar dins meuun cor de cabells foscos
i ulls marrons, molt oberts.

II

Cada dia és temps mort que anem deixant enrere,
en aquest present tan incert i insegur,
on el moment que s'acaba
pot ser el final de tots els moments.
Si reculls
tot el que has anat respirant
al llarg de la teva vida,
podràs apreciar aquest moment,
que no és temps perdut.

III

La diferència m'està apartant.
Cada dia els cors són més bruts,
cada dia els ulls són més negres.
Puc confiar en tu?
Ho dubto, no et conec.


IV

Sento en l'espai el temps que plora.
Temps que sense roba ets insensible i impalpable,
et vesteixen de color i de vida.
Temps que fas punxa als meus llapis,
tu que jugues en l'espai,
observant pels ulls imbècils que t'han vestit
i t'han mirat.
Temps, tu que plores en l'espai
i fas punxa als meus llapis.


V

Tants cops els teus ulls
han besat el meu cor
deixant ferida en l'absència...
Dolor que cou
quaan perdo la teva mirada,
desitjos que em trenquen el fals somriure,
esperances que lluiten per vèncer el temps.