La nit hauria de ser nostra

Un relat de: itzaelda

Una baralla:


I

a fora,
el verd escasseja; el groc,
sense vergonya, es mostra despreocupat,
i darrera els turons
sembla acabar-se tot.

II

S'han quedat allà,
lluny.
No s'apropen, semblen
voler marxar,
a poc a poc.
Es difuminen entre la boira
i tèrbols se'n van,
sense dir res,
sense cap << Adéu>>,
sense deixar-se palpar.
S'han quedat enrera,
amb ella, la petita, la nena,
fent-hi dolça, gelosa companyua

S'ha desviat, sense poder aturar-ho,
sense poder evitar-ho.
Les il·lusions i els somnis
han caigut esmicolats dins d'una
falsa esperança,
s'han perdut....

Comentaris

  • Potser...[Ofensiu]
    kispar fidu | 08-06-2005

    ... no acabo de veure clars els personatges... (si tenen un significat especial... o si es tracten d'una parella amb la seva filla...), però m'agrada. És senzill, i amb curtes frases que deixen una petita incògnita a l'aire...

    M'agrada. Ciao!
    Gemm@

  • donablanca | 23-02-2005 | Valoració: 10

    un baralla
    i res més, no cal dir paraula, tothom sap el que és.
    molt aconseguit aquest concepte

  • dalinià...[Ofensiu]
    ALEXÍN | 19-02-2005 | Valoració: 8

    no estic segur d'entendre'l del tot, però m'agrada. I m'agrada també perquè és una mica engmàtic, pel fet que sigui no tan obvi (com les dues poesies que he fet jo, molt més simples, ni millors ni pitxors, diferents). Enigmàtic com la nit. Suposo que cada un té el seu estil, i el teu fa honor a la pintura que has escollit.
    Ja fa temps que em vas comentar després del concert de REM, te'n recordes, també són força enigmàtics...

l´Autor

Foto de perfil de itzaelda

itzaelda

5 Relats

8 Comentaris

6273 Lectures

Valoració de l'autor: 8.60