Amor robat, Amor guanyat. (1 de 4). La seducció.

Un relat de: Unicorn Gris

Aquest conte és fet de fa temps, fins abans de la creació de La Stoa. Ara el passem als lectors de Relats en Català. Espero que us agradi!

Prefaci.

Aquesta història és la història d'un noi, el Manel, que de sobte arriba a la conclusió de que és homosexual quan el sedueix un amic seu.

No és una història amb un final ideal. De ben segur, més d'un lector desitjaria un final més... típic. Però aquesta no és una història que pretengui reflectir el pa de cada dia: és una història, com tantes altres, amb missatge propi. És una història que pretén trencar l'omnidomini de l'heterosexualitat, mostrant que amb el sexe no tot és tant controlable, tant definible, tant uniforme com es vol dir. L'Amor heterosexual no és l'únic, ni hauria de ser l'únic.

Si a algú va dedicada aquesta història, és als homosexuals (i, de rebot, als bisexuals). Perquè un dels col.lectius més necessitats, és aquest. Enfront de la "veritat heterosexual" dels cristians, hi ha un fons salvatge en la vida que, encara que es pogui apaciguar i controlar, no es pot eliminar del tot. El missatge més valiós que vaig apendre de Nietzsche, possiblement, és aquest: que l'ordre no és l'essència de la realitat, és una opció d'ella, i que si l'home no sent sadollada la seva llibertat, mai podrà sentir-se plenament feliç, malgrat les boires de l'utopia de l'ordre li facin sentir eufòric.
Esperem que aquesta història us agradi i, naturalment, que aprengueu d'ella. Ens tornarem a trobar...

La seducció.

El Manel està content. Demà es convertirà en la fe catòlica, tal i com porta esperant set mesos a fer-ho. I al cap de vint dies, ja convertit, es casará amb la seva novia Maria; i això significa que, per fi, podrà fer l'amor amb ella i será pare.
Ara anava a una cita amb el seu amic Albert. L'Albert era un xicot molt atractiu (de molta musculatura), simpàtic, de mentalitat lliure, rebeld a qualsevol tipus de fe i de religió i, amb tot, força seductor. Perquè Albert havia insistit en tenir una cita amb ell justament aquesta nit, la nit abans de la seva conversió? Al capdavall, era igual. Potser volia felicitar-lo per la seva futura conversió i pel seu matrimoni; això sonaria coherent, de no ser perquè, per la raó que fós, a l'Albert mai li havia agradat ni el catolicisme ni la insititució del matrimoni; fins i tot Albert sentia antipatia per Jesús perquè, segons ell, donava mala vida al prohibir el sexe i al crear classes socials. En fi, potser aquesta nit Albert li explicaria més, pensava el Manel.

En fi, que el nostre futur catòlic ja tenia la vida encarrilada i dintre de poc semblava que encarrilaria una vida d'amor i fe crtistianes. Però ni el més segur i poderós dels vaixells és immune al vent salvatge de la vida...

Manel se n'anà de la casa on vivia amb la seva novia, recorré alguns carrers i entrà a casa de Albert (aquest li havia deixat una clau). Albert estava dutxant-se i sol a casa. Havia deixat "casualment" semioberta la porta de la dutxa, de manera que el Manel pogués veure'l despullat en la dutxa gràcies al mirall del passadís.

El Manel, immediatament després de saludar-lo, va veure al seu amic dutxant-se, i va cridar amb to exasperat: "Albert, tanca la porta!" i Albert intentà, sense vestir-se, tancar la porta, però resultà que aquesta no es podia tancar bé i que, amb una mica de vent o de moviment, es tornava a obrir sola. El Manel se'n anà a un cuarto en el que ja no podia veure el seu amic, però només el veure el seu amic despullat ja havia fet en ell un canvi permanent.

Encara que Manel hagués actuat en principi com si el Albert li hagués fet pur fàstic, aquesta reacció era purament mecànica i apresa. En realitat, el Manel, que mai havia vist al Albert despullat, ara s'havia enamorat progressiva i perdudament d'ell. El Manel mai havia cregut que pogués tenir el menor pensament homosexual; ara, de sobte, amb una sola mirada, havia descobert que no era així.

Deu minuts més tard, l'Albert va sortir de la dutxa, vestit només amb un pijama vermell d'estiu ajustat i el Manel li va preguntar que què volia. L'Alberto li va dir que volia que es quedés a sopar amb ell. En Manel no sabia si acceptar. Quan més mirava a l'Alberto, encara que ara estigués vestit, més atret es sentia sexualment per ell. No hauria estat la primera vegada que sopessin junts, però ara la cosa seguia un rumb més indefinit. Finalment, el Manel va acceptar.

Fins el sopar i durant ell, l'Albert no deixava de fer comentaris sexuals. El Manel al principi li seguia el joc simulant no donar-hi importància, però després tot explotà: el Manel, per sota la taula, pessigà carinyosament els genitals a l'Alberto amb un gest ràpid...

Aleshores l'Alberto i el Manel ràpidament deixaren de banda tota timidesa i tota por i començaren el joc amorós: s'acariciaren pertot arreu, es besaren, s'abraçaren, es despullaren i anaren al llit a on es dedicaren a fer tota mena de jocs sexuals: exibicionisme, sexe oral...

Estigueren més de mitja hora enamorant-se i disfrutant de la seva tant recent i accelerada relació...

Quan s'acabaren els jocs sexuals i estaven els dos estirats al llit, ja satisfets i asserenats, l'Alberto li explicà que tot havia estat una trampa seductora:

- Jo, Manel, des de molt petit he estat homosexual. Per això refusava l'amor de les noies. Des de que et vaig conèixer, em vaig enamorar de tu. Pensava que amb l'amistat em conformaria, pensava que el meu amor per tu desapareixeria; això vaig creure. Quan vas trobar novia, vaig creure que acabarieu trencant; quan em vas dir que frecuentaves una escola catòlica, pensava que no trigaries massa en abandonar-la, perquè sé que els catòlics no accepten la homosexualitat. Però quan em vas dir que l'endemà et faries catòlic, vaig donar per segur que, una vegada catòlic, ja no voldries l'amor d'una persona del teu sexe; per això, després de pensar-m'ho a fons, vaig decidir intentar seduir-te. Sabia que m'arriscava a perdre la nostra amistat si la seducció sortia malament, però ja veus que ha funcionat.

Així, doncs, la seducció havia donat resultat. Quines serien les seves immediates consequències?

(Continuarà).

www.lastoa.cat

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Unicorn Gris

Unicorn Gris

142 Relats

323 Comentaris

143656 Lectures

Valoració de l'autor: 8.71

Biografia:
Em presento.

Em dic Unicorn Gris. Abans participava en aquesta web amb un altre seudònim.

Els meus ideals són el catalanisme, la literatura, el món roler i el foment de la individualitat acceptable, entre d'altres.

Podeu llegir relats meus també a: http://relatsencatala.cat/autor/cromelnordic/45406

El meu nom de Facebook és "Mark Corbera Mestres" .

El meu nom de Twitter és "El Dorat" .

El meu email és webmestre2(arroba)gmail.com .

La meva web de refranys és http://ca.lletra-perenne.wikia.com/wiki/Lletra_perenne_Wiki

Que vagi bé!!!