Amor amb interessos

Furgar en els records, per trobar tot allò que li ha fet mal, que no li ha agradat, emmagatzemat i embolcallat amb plàstic transparent. Intactes les paraules dins de la memòria, una a una.
Amatents per escapar fugissers i poderosament nítids, surten tots els mots, engabiats al fons del cor, les ferides que han quedat obertes i els retrets de mil coses passades d'un ahir llunyà, prolongat per sempre més en la profunditat submarina de les neurones cerebrals.
És difícil viure amb tantes imatges dins del cap, amb tant dolor acumulat i camuflat per la certesa de que tot està perdonat.
La vida li ha fet mal i en aquest sofriment ha sostingut les columnes del seu preu per l'amor, que li han de retornar sense cap mena de dubte, és prou evident.
Amor hipotecat per sempre més, pel preu pagat, pel seu dol, pel seu esforç per sobreviure, per fer sobreviure...
Aquesta lluita per aconseguir una pau fictícia, desenterrant a pic i pala tots els forats del subconscient, les promeses incomplides, les nafres mai guarides, un sacrifici constant que demana recollir els fruits de la seva devoció.
L'evidència de que li retornin amb interessos la dedicació i el sacrifici dels anys invertits.
Sense cap dubte, perquè és el que toca, només faltaria...
Exigències que creu dignes i clares, que vesteixen les pròpies faltes amb excuses fetes a mida, que parlen però no escolten, ni volen escoltar.
Només existeix una veritat, adaptada a la conveniència, un monòleg que no accepta idees contradictòries, ni té intencions d'adaptar-se a cap nova vida.
Oblida només allò que vol i es queda amb el que li convé. Espera que no contaran les crítiques destructives ni les manipulacions fetes davall mà, això sí, amb les millors intencions i sense malícia.
Les oracions que ni un dia ha oblidat, tapen tots els forats negres que s'obren en el subconscient i li fan creure en el sofriment i les proves, com un mitjà cap a la purificació de l'ànima.
Es pot estar tan cec al mirar cap a l'interior, per creure que es pot ser perfecte, que el fi justifica els mitjans, que tot amor ha d'estar retornat puntualment en un contracte fet a mida.
Sembla un dret adquirit, passar la factura any rera any, recordant els seus esforços, sense mirar més enllà d'aquest punt de l'horitzó, hipotecant els sentiments, fent sentir culpable si no s'arriba al pes de la balança de l'estimació, mesurant, apamant el terreny per veure qui dóna la talla, convertit en artistes de circ als que passen l'examen cada dia.
Amb la consciència ben tranquil·la, tanta caritat acumulada al cap dels anys, tan sacrifici i tan impecable conducta, juntament amb la plegaria permanent, compensen el fer anar a la gent al compàs de la seva música, titelles penjades d'un fil demostrant quina balla millor el ritme de la seva melodia.
Mentrestant, l'esguard de màrtir és la seva bandera que oneja flamant, mentre es pregunta perquè no li besen les mans adolorides i la fiquen en un altar d'admiració i agraïment, plena de mots bonics i lloances florides.
De ben segur, ho farien amb el cor a la mà, si no s'hagués signat amb sang i fetge un contracte indestructible.


Ara mateix, escriuria de bon grat davant del notari, que no vull clàusules amb lletra petita, ni que em diguin només el que vull sentir, el que em faci sentir sàvia, estimada i important, amb ensabonades postisses.
Voldria deixar un record lleuger i càlid, que acaroni suau, que ajudi als fills dels meus fills a expressar els sentiments sense cadenes i a gaudir sense remordiments de tots els moments de la vida.
Poc a poc, potser podrem dir les coses pel seu nom, reconèixer que res ni ningú ens pertany i que no podem passar factures emocionals que ens esclavitzin.
L'amor sense cercats de filats, dóna sense fer filigranes teatrals i té prou confiança per exposar el que calgui, no es fonamenta en els retrets ni en els sacrificis innecessaris.
Difícilment es pot comprendre amb raonament, quan s'espera molt i no s'està amatent als petits missatges que et demanen un instant de comprensió, quan s'està convençut de tenir la veritat a les mans.
L'amor forçat que no admet equivocacions ni mancances, que no mira als fons dels ulls per veure-hi tots els matisos i espera desesperadament ser retornat amb sublim passió, resulta infructuós, desencadena un sentiment d'esclavitud i genera fingiment i rebel·lia dins del cor del que no pot arribar a donar el preu que se li demana.
És senzillament, una obligació més per complir, que no enriqueix, més aviat dol i mortifica.
Una de les meves grans fites i la base de la meva lluita com a persona, és no ficar preu a l'amor.
Vull que neixi i visqui sense estar engabiat, sense condicionar, sense un demà signat, amb la frescor i l'encís de la natura que es va adaptant als canvis de la vida.
I potser és un somni aconseguir-ho del tot, vet a saber si a la fi, no seré la més egoista.
Amb els anys aprens que no es pot dir mai d'aquesta aigua no en beuré, però ficaré en cada instant, mentre m'acompanyi la lucidesa, la màxima atenció en no fer xantatge emocional als que estimo.
Potser amb el temps, generació rera generació tindrem un concepte de l'amor que ens permeti ser més lliures...
De tota manera, crec que quan es veuen les imperfeccions i les diferències formant part d'un mateix i de la pròpia vida, es pot tenir la ment i el cor més obert a d'altres punts de vista. I per tant, és més fàcil acceptar als demés tal com són, sense comparacions absurdes, ni models prefabricats de pautes de conducta, que s'han transmès durant anys i panys al llarg de la història.

Massa amor amb interessos de totes formes i mides!
Però, potser només cerco una utopia...