Amor al Carib

Un relat de: aurora marco arbonés

Es va llevar esgotada. Ella era un personatge de ficció i el dia anterior la seva autora l'havia posada en una situació de perill i angoixa que l'havia deixada feta pols. "No hi ha dret -pensava indignada- els autors creuen que són déus totpoderosos i que regnen sobre llurs personatges fent-los anar d'aquí cap allà com a titelles. Creuen que són els amos de la vida i la mort dels personatges i els exposen a perills, de vegades innecessaris. Però fins aquí hem arribat, li penso presentar una reclamació en tota regla i demanar-li una indemnització pels danys físics i morals. Què es creu la molt cretina, que pot fer amb mi el que vulgui?. Doncs ara s'assabentarà de "lo que vale un peine".
Dit i fet. Havent esmorzat abundosament per a compensar el dejuni de la nit anterior i per a recuperar les forces perdudes, es va posar davant de l'ordinador i va deixar ben clar el seu disgust i la seva indignació. A més a més, amb l'esforç que havia hagut de fer pel caprici de l'autora, ara es trobava indisposta per a seguir actuant en la història de la que era protagonista . Reclamava doncs, una indemnització pels greuges soferts sense cap mena de justificació .
L'autora, en rebre el missatge, no podia creure el que estava llegint. Mai cap dels seus personatges havia protestat pel tractament que havia rebut, i mai havia hagut de suportar una reacció tan altiva ."Aquesta xicota m'ha sortit replicaire -va pensar-. Ja veus, els hi dones vida i se't rebel·len en quan no els agrada el paper que els hi toca representar. Dona havia de ser -va acabar dient- ja les conec bé jo les del meu gènere! Li va passar pel cap desempallegar-se del personatge per sempre, però aquella xicota era molt bona i donava molt de sí. Tenia una personalitat acusada, parlava curosament, actuava amb elegància i hagués estat un error desprendre's d'ella. Així doncs, utilitzant el sentit comú i pensant en l'interès que el personatge de la noia despertava en els lectors, buscà en l'ordinador el microsoft word, i en una pàgina nova incrustà un títol que fos prou atraient: "Amor al Carib". Exhalant uns sospir comença a escriure:
"La Tessa, després d'una nit reparadora, es llevà fresca i exultant, oblidant el llarg i esgotador viatge que havia hagut de suportar. El sol entrava fins a mitja cambra i una ullada pel balcó li mostrà una vista paradisíaca: aigua marina transparent, palmeres bressolades per la tènue brisa, hamaques arrenglerades davant de la platja esperant els hostes de l'hotel i una música caribenya rítmica i sensual que despertava els sentits. Sentí uns cops discrets a la porta i dient "endavant" es trobà davant d'un cambrer ensoleillat que conduïa el saborós carret de l'esmorzar: suc de fruits exòtics, torrades amb mantega i melmelada, cafè, pastissets de la cuina local i un bol amb xocolatines i bombons que feien salivar al més pintat. La Tessa menjà amb fruïció l'esmorzar i després d'una dutxa amb gel de fruits del Carib, desembolicà un dels deu bikinis que s'havia comprat per l'ocasió, se'l posà sota el pareo i sortí, conscient de la seva bellesa, a fer un passeig per la platja. Amb els peus colpejats per les ones marines, arribà fins al final de la badia i tornà per a jeure en una de les hamaques preparades amb tovalloles de coloraines, al costat d'una tauleta on l'esperava una beguda amb copa ornada de fruits i una petita ombrel·la. En ajupir-se per a seure a l'hamaca, se n'adonà d'una figura masculina que prenia el sol al seu costat. Era alt i ros com la cervesa, tenia un cos musculat i jove i uns ulls foscos que semblaven misteriosos pous. La Tessa se'l va mirar d'esquitllentes però el noi l'havia colpida de tal manera que, a partir d'aleshores, ja no hi va haver per a ella cap més espectacle que admirar. El va observar quan s'aixecava, potent, ben fornit, per a capbussar-se dins de l'aigua i fer unes bracejades. En tornar, amb les gotes d'aigua regalimant pel seu cos torrat, clavà els foscos ulls en els d'ella i la noia s'estremí de cap a peus. Passà tot el dia desitjant tornar-lo a veure però el noi s'havia fet fonedís. Fins que per la nit, quan ella estava asseguda en una taula solitària, el jove se li apropà i, amb una veu greu i ben modulada li preguntà si podia seure al seu costat. Anava vestit amb uns texans cenyits i amb una camisa blanca de mànega llarga que ressaltava el seu rostre masculí i bronzejat. Ells ulls d'ella li digueren que sí, que desitjava amb bogeria la seva companyia i quan, havent sopat, ell l'invità a ballar, ella s'abandonà als seus braços sentint un suau mareig ben agradable.. La nit acabà sota la llum de la lluna, que il·luminava els cossos nus dels joves sobre la sorra platejada i després en els llençols setinats de la cambra de l'hotel. Aquella fou una nit que la Tessa trigaria molt de temps en oblidar."
Bé, comentà l'autora del relat, suposo que ara la noia estarà satisfeta de la història que he descrit i oblidarà totes les reclamacions amb les que m'amenaçava. S'ha de veure com canvien les coses, els personatges ens surten contestataris, ens intimiden amb manifestacions, denúncies, rebel·lions i tota mena de protestes, total perquè volen controlar llurs vides amb plena autonomia. Sabeu el que us dic? Que si es posen així de bordes, més valdrà que els autors ens dediquem a escriure històries d'animals que, fins on jo sé, encara no saben protestar ni tocar els nassos al pobre escriptor. Què, noia, estàs contenta? Veus com amb un bitllet ja en tenies prou?.

Comentaris

  • Molt interessant, però......[Ofensiu]
    Calderer | 25-11-2008


    M'he proposat llegir-me un relat diari a l'atzar i avui li ha tocat al teu. M'ha agradat, la idea és original (encara que no del tot ja que altres vegades s'han revoltat personatges) i la solució divertida....però penso que el pots millorar, treballar més el llenguatge (ningú pensa amb un llur, per exemple), el ritme, descarregar de repeticions (la noia...) i potser trobar un final sorpresa, per exemple que torni a sortir la protagonista. Perque, com rep la protagonista el regal de l'autora? com és el despertar del dia següent? vol més Carib, platja, vacances, amor? O ja està assadollada per una temporada?
    Penso que és un conte bo que es queda una mica en l'anècdota però que una mica més treballat pot arribar a ser excel·lent.
    I perdona la impertinència de criticar-te però suposo que tots acceptem aquest peatge quan pengem les nostres obres aquí.
    Et deixo un emili per si em vols dir alguna cosa
    salut.publica@llagosta.cat
    Salutacions
    Lluís / Calderer

  • Quina bona xicota, tan elegant i curosa, amb una personalitat tan acusada, tan disposada a anar fins on convingui i tan activa un cop al seu destí![Ofensiu]
    Unaquimera | 16-11-2008 | Valoració: 10

    Em sembla que la protagonista del teu relat i jo tenim algunes coses en comú: Vull dir que ella és "replicaire" i jo "relataire"... i que a totes dues ens agrada viatjar!

    Parlant de viatges, tu m'has ofert un viatget al Carib, de veritat de la bona? UAU! Què bé!
    Tot just avui dinant parlàvem d'anar a passar el Cap d'Any a Islàndia... on fa un fred que pela, per cert! A pesar d'aquest seriós inconvenient, ja que sóc mooolt fredolica, em temptava la idea perquè m'han jurat i perjurat que allà NO HI HA LLEONS: És que darrerament he tingut unes experiències terribles amb aquests animalons!
    Però en fi, si he d'anar al carib, ja trauré l'abric de la maleta i posaré uns bikinis i un pareo!
    Les hamaques i les tovalloles les deuen proporcionar al mateix hotel, imagino, perquè si no hauré de pagar un plus d'equipatge...
    Ara que penso: per aquells contorns hi ha piranyes... no estaràs maquinant un altre pla dels teus, oi?
    No vull semblar desagraïda, però és que m'agrada el meu cos tal com és de simètric, amb un braç a l'extrem de cada espatlla, i una cama paral·lela a l'altra... Junt amb el bitllet, seràs tan amable d'enviar-me una còpia del seguro de viatge, si et plau? Quant la tingui en mà, tornem a parlar, d'acord?
    Fins aviat, doncs!

    Una abraçadota,
    Unaquimera

  • Original 5 estrelles.[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 16-11-2008 | Valoració: 10

    He rigut i he seguit les petxades del teu relat. Molt maco i descriptiu.
    Gràcies pels teus comentaris. Estimo i valoro molt la Persona. Gràcies per lo de "chaval" també ha dibuixat un somriure a la meva cara. He cercat el teu correu i no hi és. Sols per ampliar comentaris als teus comentaris.

  • Va Aurora Marco, que jo no soc ningú perqué em recitin![Ofensiu]
    entortilligat | 15-11-2008

    Ara que , m'encantaria que ho fessis i sobretot escoltar-te.
    Que es això del cicle de poesia de la Biblioteca?

    Amb tu d'espectadora, es fàcil triomfar!

    Ull amb els virus! quines coses! Hi ha gent que no deu tenir res que fer...

    petons que rima amb...GLUP! CRASH! PUMBA! ZAAAAS! AHHHHH! UHHHHHHH! PLOOOOF!...ah, si, professons(andali, això no pega ni boig!...però rima!

  • Ende luego...[Ofensiu]
    entortilligat | 12-11-2008 | Valoració: 10

    Quan he vist el titol, he pensat de seguida, preparem-se. Ai deu meu que aquesta Aurora la esta liant I poc a poc, amb un ull tancat i l'altre mig obert l'he anat llegint i he vist que , la sang no arrivaba al riu. Menys mal, perquè si se l'hi enxauta en escriure eròtica, podria ser perillosa la cosa i esbalotar tots els relataires, que per cert, a alguns, ben be que els hi aniría.
    Conec el Carib i vec que tu tambe hi has anat, doncs descrius la Punta Cana(o potser va ser la Romana?), com si fos casa teva.
    Però la idea de que se't emprenyes un personatge teu, no m'havia passat mai pel cap. I mira que rumio.
    Cony, un personatge que es fot a bufes amb l'escriptora. Sensacional! I al damunt l'hi demana danys i parjuicis, EXTRAORDINAIRE!!!. Amb la feina feina que tenim amb els reals, que sols falta que s'emprenyin els ficticis. ACOLLONANT ma cherie Aurura!.

    Petons ..al Carib..que rima amb panxing i canelons!...i papaya i pinya coladaaaaaaaaaaaaa

  • Veus com em dones la raó?[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 12-11-2008 | Valoració: 10

    Veus com en dones la raó? Ho veus, oi? És el que jo dic, tu escriu, escriu, escriu el que vulguis... que jo aniré llegint!
    De totes maneres, si les discussions pugen de tó... jo, no us conec de res!
    Una abraçada, una qualsevol de les que fa el teu personatge.
    - Joan -

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

1941 Comentaris

250824 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.