Cercador
Amb les cames lligades
Un relat de: res no és mesquí- Compartir:
Amb les cames lligades
has començat aquest viatge,
amb les cames lligades,
perquè no et diguin puta.
I els homes no vegin en tu
la dona atàvica que escruta
tots els plaers del joc i la luxúria.
Amb les cames lligades
t'aventures perdudament a viure:
dona que no coneix, ni sap, ni espera.
Amb les cames lligades
perquè els desig no et cremi
el nus insatisfet de les entranyes.
Vine a mi,
amb les cames lligades
que jo no et tinc rebuig ni prejudici
i em sento encara empès a deslligar-te.
Comentaris
-
...[Ofensiu]Thyst | 22-10-2007 | Valoració: 9
:)
-
De viatge[Ofensiu]Unaquimera | 18-10-2007 | Valoració: 10
De seguida que he vist el títol del teu poema m'he sentit cridada: m'encanten les coincidències agradables, tot allò que et permet sentir propera a una altra persona, tot i que no la coneguis...
Potser no saps perquè t'ho dic! Faig referència al meu primer relat en aquest web: Amb les cames separades.
Tots som de viatge... tots sentim desitjos... tots patim i neguem prejudicis... i cadascú té el seu destí!
Després de la descoberta, tornaré per aquí a llegir més coses teves.
De moment, t'ofereixo una abraçada amb els braços ben oberts, per si et ve de gust rebre-la,
Unaquimera
Valoració mitja: 9.67
l´Autor
56 Relats
115 Comentaris
55532 Lectures
Valoració de l'autor: 9.74
Biografia:
Vaig néixer, sóc, respiro...Com tots els homes peso poc i el vent bufa molt fort, per això omplo les meves butxaques de somnis que mai es fan realitat. Són les contradiccions del món que visc sense convèncer-me.
Em sento aliè a qualsevol aritficiositat creada per l'home: els diners, els conflictes, les icones, els mites, les tribus urbanes...
Escric per sobreviure, això és. M'insisteixo que ho he de fer o simplement ho faig, i en cada lletra hi aboco tot el que em fa i em condiciona. Darrerament no escric res. He deixat de ser?
Jordi, kumpli_antifa@hotmail.com