amb la música s'alça la revolució

"Bona nit Catalunya
aquí Fermín Muguruza,
endavant amb el somni!"
sona la música
s'escalfen els cossos
s'ha de matar el fred

L'herba comença a fer efecte
i el meu cos vol formar part de tu.
Sota la veu d'un monstre que ha mort
em recordes un viatge pendent
i viatjo, lluny, a l'univers del plaer
la teva llengua m'hi acompanya.

Mirada ferotge, aquesta vegada
i sorpresa, m'omplo d'aires que m'agraden
l'actitud em té atrapada, i m'excita
em recorda la rebel·lia, la passió, l'estelada.

Un somriure que troba una mirada
una mirada que apaga el somriure
tancant els llavis, un petó color de mel.

Amb la música s'alça la revolució
ànsia de fondre'ns en un
breus instants que no vull deixar escapar
em porten a països on abans no havia estat.

Sona la cançó, i entre moviments,
tracem el ritme de la passió
i no hi som tots, falten els presos
i el meu cap torna a viatjar
i penso en ells, penso en ella

La situació rebossa morbo
entre acords, cants a una Terra,
i el ballar del teu cos
sobre meu, sota, pertot arreu.

El cansament s'apodera dels cossos
que, relaxats, descansen, encara fosos
i acarono, i beso, i mires
i a poc a poc, t'allunyes de mi
que ja fa estona, que Fermín no sona.