Amarg

Recordo encara aquells moments plens de tendresa.
Afectius, petits moments.
M'agafaveu i em portaveu fins al cim més alt. Defugint-me d'allò que em perjudicava.
Em transmitieu confiança, em donaveu aquella seguretat que en mi mancava.Per indefens, per inexpert...
En cap moment em vaig sentir sol. Sempre tenia una mà on agafar-me, una espatlla on recolzar-me.
Sovint, quan tornava trist, amb un vostre somriure me n'oblidava, i em donaveu tant d'amor, que no hagués pogut viure altra infància sense tal enyorança.
De nou perfilava altres camins. M'introduïa en el món professional, ja de ben petit.
Aleshores la vida s'accelarava.
El temps perdia la seva noció. L'aborriment es fonia per sempre. I d'aquella estimació m'allunyava.
Els sentiments desbordaven cap a altres.
Sense saber que us estava deixant enrera.
Obrir els ulls hagués estat el més fàcil.
Vivia al meu món, decepercebut d'altres mirades.
Obrir els ulls hagués estat el més fàcil.
Reconciliats, passats i presents, reconstruia una nova forma de viure.
La vida s'accelarava.
Sorgien nous pensaments i ideals, noves concepcions de la vida, dels amics, de la familia.
Tornava a confiar en aquells que vaig deixar enrera, vells i grans amics d'infància, familiars, i d'altres...
Obrir els ulls hagués estat el més fàcil.
Encarava nous projectes professionals, començava una nova etapa en els estudis.
Masses presions, el temps s'accelarava.
Pocs moments per a poder pensar.
Pocs moments per a poder viure.
Obrir els ulls i respirar hagués estat el més fàcil.
Desgastat,només em queda plorar per poder afrontar nous presents, només em queda la trista esperança d'estudiar i fer feliç al meu voltant. Si vosaltres sou feliços, per a mi no hi ha repte més gran.
Per tot el que m'heu donat a la vida, i per tot el que m'heu ensenyat.
Pel vostre amor, per les vostres ensenyes.
Estudiar, i fer-vos feliç.
Sóc feliç si vosaltres ho sou.