Alzheimer

Colpidor i real. REAL. Em sembla que molts comentaris han anat per aquí, així que no sóc gens original.
M'ha agradat la senzillesa de les paraules, la brevetat en expressar uns sentiments tan complexos.
Tant de bo es trobi la cura a una malaltia tan cruel, tant pel que la pateix, com pels del seu entorn.
Felicitats.

Un poema que fa posar la pell de gallina, res més trist que no reconeixer les persones que tota la vida han estat entre nosaltres. M'ha agradat molt!
Una abraçada

mentre poguem, recordem, acumulem records, estimem. I seguim estimant els qui perdin els records per la malaltia...
Tu ens hi fas pensar...Trossets...
Felicitats pel teu realt!!

Sóc fisioterapeuta, i treballo en una residència d'avis. Convisc amb l'Alzheimer a diari, i t''he de dir que l'has plasmat.
Hi pot haver alguna cosa més dura que no reconèixer a les persones que estimes? Podeu imaginar el sentiment de solitud? És terrible.

però molt acurat i que reflexa prou bé el dolor que envolta una malaltia com l'alzheimer.

M'agrada.

ja que a mi em toca de ple. Ahir va fer just 3 mesos que vaig perdre la meva àvia. Víctima de la malaltia, la que li va fer perdre la identitat, el nom, la vida.
Una abraçada.
et seguiré llegint

La memòria és l'unia cosa de valor que perdura.
Esgarrifa només de pensar-ho.
Un relat molt, real i colpidor.
avant
Coneixes l'Associació de Relataires en Català (ARC)?

Encara no?

Doncs aleshores potser no saps que, en breu, l'Associació posarà en marxa la Gimcana Virtual Literària ARC 2010, i que si t'agrada jugar amb les lletres, si t'agrada endinsar-te en els llibres, la vida dels seus autors, les seves històries... aquest és un bon motiu per participar-hi!
El tercer cap de setmana d'octubre entra a la web de l'ARC... Comença el joc!

poema, ben treballat
et felicito
salut
joan

en la ment d'un malalt d'Alzheimer i el resultat m'ha fet estremir, un cop més.
Veig que encara ets molt jove però quan s'arriba a la meva edat, aquest sol nom esgarrifa.
Una abraçada i bona tardor!