Cercador
Alquímica reflexió
Un relat de: srta_squitx- Compartir:
La vida s`ens passa jaient a la penombra d`un sol
apaivagat per una densa i feréstega fullaraca mústia,
restant expectants front qualsevol nou raig,
qualsevol nova forma de brisa externa
que amb calidesa faci erosionar cada porus
del propi recipient assedegat de plenitud i lucidesa.
En el transcórrer de les hores passen els anys i, a voleiades,
els desigs i les pròpies promeses no acomplertes.
Immòbils en el nostre anar fent dia a dia
s`espera, i aferrats a aquesta espera, seguim quiets,
a l`aguait de nous senyals d`adveniment
que ens avisin del moment precís en que per fi podrem moure fitxa.
Gent per la vida hi ha hagut i hi haurà que han percebut la crida,
els senyals per a ells han estat clars, segurament perquè hauran sabut escoltar;
i gent per la vida ha deixat i deixarà d`haver-hi per mirar sense mirar,
per escoltar sense entendre, per voler sense intentar,
per pensar sense sentir, per deixar de sentir de tant pensar…
Creient-nos amos dels nostres actes deixem de banda la perspectiva omnipresent;
la globalitat de l`immens univers que ens envolta queda relegada a un segon pla,
l`univers així esdevé petit, suposadament domesticable i controlable.
Quan il•lusa és la pretensió que ens ensenyen d`esdevenir precisos,
fiables, adaptant-nos al nostre minúscul univers proper i obviant,
descaradament, la magnitud de la realitat més allunyada,
que no per ser desconeguda ha de ser menys encertada.
Alquímia aplicada serà la meva nova carrera, per deixar de restar immòbil,
per seguir amb el meu perenne intent de ser el que realment sóc
en comptes del que representa que sóc, gaudint de l`alquímica efervescència
bullint per les meves venes, inundant els meus òrgans vitals
de bombolles de vida sentida a flor de pell, de claredat i transparència
diluint la opacitat d`un cos empresonat dins d`una ment lògica
que adoctrina sense haver deixat descobrir, per un mateix,
el bo i dolent del ser i estar en el món ni la lividesa del deixar-se endur
pels propis designis i senyals; una ment reticent a desxifrar els ritmes de l`adveniment
que, des de l`inici del nostre primer pas, arrela al nostre interior,
creant vida, germinant llavors fèrtils desitjoses d`arribar a esclatar un dia
en la gran creació universal que és la nostra aparent minúscula vida,
viscuda dins del nostre immensurable i esplèndid univers
atapeït de constants i il·lògiques incògnites.
apaivagat per una densa i feréstega fullaraca mústia,
restant expectants front qualsevol nou raig,
qualsevol nova forma de brisa externa
que amb calidesa faci erosionar cada porus
del propi recipient assedegat de plenitud i lucidesa.
En el transcórrer de les hores passen els anys i, a voleiades,
els desigs i les pròpies promeses no acomplertes.
Immòbils en el nostre anar fent dia a dia
s`espera, i aferrats a aquesta espera, seguim quiets,
a l`aguait de nous senyals d`adveniment
que ens avisin del moment precís en que per fi podrem moure fitxa.
Gent per la vida hi ha hagut i hi haurà que han percebut la crida,
els senyals per a ells han estat clars, segurament perquè hauran sabut escoltar;
i gent per la vida ha deixat i deixarà d`haver-hi per mirar sense mirar,
per escoltar sense entendre, per voler sense intentar,
per pensar sense sentir, per deixar de sentir de tant pensar…
Creient-nos amos dels nostres actes deixem de banda la perspectiva omnipresent;
la globalitat de l`immens univers que ens envolta queda relegada a un segon pla,
l`univers així esdevé petit, suposadament domesticable i controlable.
Quan il•lusa és la pretensió que ens ensenyen d`esdevenir precisos,
fiables, adaptant-nos al nostre minúscul univers proper i obviant,
descaradament, la magnitud de la realitat més allunyada,
que no per ser desconeguda ha de ser menys encertada.
Alquímia aplicada serà la meva nova carrera, per deixar de restar immòbil,
per seguir amb el meu perenne intent de ser el que realment sóc
en comptes del que representa que sóc, gaudint de l`alquímica efervescència
bullint per les meves venes, inundant els meus òrgans vitals
de bombolles de vida sentida a flor de pell, de claredat i transparència
diluint la opacitat d`un cos empresonat dins d`una ment lògica
que adoctrina sense haver deixat descobrir, per un mateix,
el bo i dolent del ser i estar en el món ni la lividesa del deixar-se endur
pels propis designis i senyals; una ment reticent a desxifrar els ritmes de l`adveniment
que, des de l`inici del nostre primer pas, arrela al nostre interior,
creant vida, germinant llavors fèrtils desitjoses d`arribar a esclatar un dia
en la gran creació universal que és la nostra aparent minúscula vida,
viscuda dins del nostre immensurable i esplèndid univers
atapeït de constants i il·lògiques incògnites.
l´Autor
59 Relats
60 Comentaris
35418 Lectures
Valoració de l'autor: 9.63
Biografia:
I la vida, ¿què és? Fenomen i procés, moviment i acció. Però com determinar tenir una vida viva, perquè reconeguem-ho, no tota vida està viva.I la vida viva, ¿com es viu? Doncs crec que no ens hem de sentir mai completament satisfets pensant haver arribat a la fi, si la fi de la vida és la mort, si us plau, no morim en vida. Que la fi no arribi mai llevat quan l`últim sospir ens apagui el cos.
Viure és anar fent camí, un camí que no cal que traspassi fronteres terrestres però sí fronteres internes.
No oblidem mai que l`ésser humà té capacitat de continu aprenentatge, de contínua superació, però per aconseguir-ho hi ha d`haver la motivació de voler-ho. No dic que tot el voler és sempre el poder, afirmar això és una bajaneria que pot portar a molta confusió al pobre mortal que s`ho creu, no, senyores i senyors, voler no és sempre poder. Però no passa res, hi ha una solució, no voler només una cosa, voler-ne moltes i les que es puguin aconseguir intentar-ho i les que no... sempre ens queda el recurs de l`escriptor, del poeta: sublimem els desigs impossibles de satisfer i transformem-los en bellesa.
P.D. Agraïments a tot aquell que em llegeixi.