Allò que soc

Com descriure amb paraules el que sento,
com expressar la tendresa que habita dins meu.
Desperto la meva consciència a una vida que em pertany i que intueixo.

Camino amb els ulls tancats per una senda de serenor
i sento la terra sota els peus nus,
l’ocell que canta, el vent que riu
i els arbres que dansen al seu pas.

Aquest vent ja fa olor d’hivern, enyorança dels dies càlids
que ja semblen lluny.
Com emmudir aquest sentiment de tristor
quan la nit arriba tan d’hora?

Jo estic feta de primaveres, de colors de flors,
del verd que s’escampa cobrint el meu cos,
i de papallones que cerquen, imparables, la dolçor.

Soc d’aigua que, amb la seva suavitat,
acarona el meu cos i alleugereix el meu dolor.

Soc de dies llargs de sol, on la seva llum i la seva escalfor
desperten en mi la placidesa dels records,
dels silencis, de les converses i dels jocs.

I també soc de nits estelades,
on la lluna il·lumina la màgia del meu món,
i on la seva llum blanca omple el meu cos d’harmonia,
vessant llàgrimes dolces d’emoció i d’alegria.