Cercador
Somni de tardor
Un relat de: Cotegara- Compartir:
Somni de tardor
Em somio estirada a terra.
Els meus braços s’obren
i les mans allarguen els dits,
arrelant-se fortament a ella.
Sento la seva frescor
quan s’enfonsen cada cop més.
M’alimento dels seus nutrients
i la plenitud m’habita.
L’heura creix de les meves cames
i s’expandeix al meu voltant.
L’herba brota de cada racó del meu cos,
i dels meus ulls neixen roses
que s’obren amb el tímid sol de tardor.
A la meva boca nia un ocell
que, amb el seu cant,
bressola la meva ànima.
Els meus cabells platejats brillen
amb la llum de la lluna
quan la nit s’adorm.
Tota jo soc rosada a cada matinada
i bec la seva aigua,
assedegant el meu esperit inquiet.
Faig olor de terra mullada
quan la pluja arriba
amb la seva rítmica melodia.
Tot és preludi d’una vida somiada
que arriba per omplir-me
d’anhel i d’esperança.
Em somio estirada a terra.
Els meus braços s’obren
i les mans allarguen els dits,
arrelant-se fortament a ella.
Sento la seva frescor
quan s’enfonsen cada cop més.
M’alimento dels seus nutrients
i la plenitud m’habita.
L’heura creix de les meves cames
i s’expandeix al meu voltant.
L’herba brota de cada racó del meu cos,
i dels meus ulls neixen roses
que s’obren amb el tímid sol de tardor.
A la meva boca nia un ocell
que, amb el seu cant,
bressola la meva ànima.
Els meus cabells platejats brillen
amb la llum de la lluna
quan la nit s’adorm.
Tota jo soc rosada a cada matinada
i bec la seva aigua,
assedegant el meu esperit inquiet.
Faig olor de terra mullada
quan la pluja arriba
amb la seva rítmica melodia.
Tot és preludi d’una vida somiada
que arriba per omplir-me
d’anhel i d’esperança.
Comentaris
-
Esperança de tardor[Ofensiu]Helena Sauras Matheu | 21-09-2026 | Valoració: 10
Bon dia, Cotegara:
Has escrit un bon poema que m'ha fet entrar esperança de tardor. Triga en arribar, però finalment arriba. Les teues paraules m'han arribat quan la nit s'adorm. Has plasmat molt bé aquest somni que et domina. Enhorabona i fins la propera,
Helena