Cercador
La memòria de l’oblit
Un relat de: Cotegara- Compartir:
La memòria de l’oblit
Camina silenciosa per un paisatge evocat.
La petjada s’esvaeix amb cada alè,
i l’essència es dilueix amb cada sospir.
Somnis de llocs enyorats, enyorances de records oblidats.
Una memòria que plora per no caure en l’oblit,
un pensament que lluita contra un mur infinit.
La mirada perduda en un dibuix etern;
les mans entrellaçades en un gest après.
Res no queda d’un temps passat.
Res no queda d’un futur incert.
Camina silenciosa per un paisatge evocat.
La petjada s’esvaeix amb cada alè,
i l’essència es dilueix amb cada sospir.
Somnis de llocs enyorats, enyorances de records oblidats.
Una memòria que plora per no caure en l’oblit,
un pensament que lluita contra un mur infinit.
La mirada perduda en un dibuix etern;
les mans entrellaçades en un gest après.
Res no queda d’un temps passat.
Res no queda d’un futur incert.