Allò més difícil de publicar

Un relat de: peres

Allò més difícil de publicar un relat en català a Relats en Català és emplenar l'espai de la Introducció (Màx. 4.000 caràcters), perquè quan has acabat d'escriure el teu relat en català i ja li has trobat un títol adequat (o potser primer tenies el títol i després has construït la història a partir del títol, que açò ho fan/fem molts moltes vegades) per publicar-lo a Relats en Català, arribes ací, després de fer clic a la dreta de Publica el teu relat, i et trobes que et demanen una Introducció (Màx. 4.000 caràcters) en la qual segurament no havies pensat. I com es fa açò? Com es pot resumir, i sobretot ara que tinc pressa, que sols tenia un minut per penjar a Relats en Català el meu relat en català, com es fa, deia, per resumir aquest relat meu que m'ha costat Déu i ajuda, com es fa per fer-li una Introducció (Màx. 4.000 caràcters)? Doncs bé, la solució més senzilla és segurament copiar i enganxar la primera frase o les dos primeres ratlles del teu relat en català, i aixina pots publicar-lo a Relats en Català sense que et posen falta, perquè també penses que si algú s'ha preocupat de dissenyar i posar en marxa un web tan acollonant i extraordinari com Relats en Català i ha pensat que convenia que els relats en català que s'hi publicassen havien de portar una Introducció (Màx. 4.000 caràcters), allò mínim que hom pot fer és respectar els creadors, o la creadora, i no hi ha dret que un passavolant desvagat que no té altra faena, si més no avui, que escriure quatre bestieses, no hi ha dret, deia, que aquest desgraciat o desgraciada no se subjecti a les regles mínimes que Relats en Català ha pensat que serien útil per als altres lectors i autors de Relats en Català. I d'una altra banda, com es demostra en molts relats en català publicats a Relats en Català, hi ha força autors que no escriuen res a l'espai destinat a Introducció (Màx. 4.000 caràcters) i no sols no passa res sinó que fins i tot, en més d'un cas, són dels autors o autores més llegits o llegides de Relats en Català. Aleshores, què? Què podem dir? Podem renyar-los o renyar-les? NO, de cap manera. Ans al contrari, els hem de felicitar pel seu èxit, que passa pel damunt del fet que hagen escrit la Introducció (Màx. 4.000 caràcters). Ara bé, tot s'ha de dir, quan apareixen autors novells que encara no coneixes i que no saps si t'interessen, crec que una bona Introducció (Màx. 4.000 caràcters) pot ajudar força a desvetllar la sana curiositat dels altres autors i lectors i animar-los a llegir el nou relat en català que ha publicat l'autor novell a Relats en Català. Bé, no sé si tot plegat servirà d'alguna cosa, però ho havia de dir: l'esforç de fer una Introducció (Màx. 4.000 caràcters) per presentar els relats en català que hom vol publicar a Relats en Català val la pena. Açò sí, no us n'oblideu pas: Màx. 4.000 caràcters.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

peres

72 Relats

285 Comentaris

154387 Lectures

Valoració de l'autor: 9.29

Biografia:
[Durant més d'un any, he tingut com a "foto" aquí dalt una crida al boicot contra Supermercados Dia, per haver acusat de terrorista un noi de 14 anys de Lloret de Mar (la Selva) que el mes de setembre del 2004 els havia demanat que etiquetessin els seus productes en català. Malauradament, la Guardia Civil i la seva Brigada Antiterrorista, el Ministerio del Interior i l'Audiencia Nacional van creure la versió de Dia i van tractar el noi efectivament com a terrorista, com a delinqüent perillós, com a desequilibrat, i la trista actuació que van tenir totes aquestes institucions espanyoles -encara no rectificada formalment- ha marcat per sempre més la família d'aquest noi, que van estar en perill de perdre la tutela del seu fill. Són fets que no podran oblidar mai. Fets que retraten el veritable "tarannà" del govern del senyor Rodríguez Zapatero, disposat a qualsevol cosa per evitar que proliferin a Catalunya exemples de sensatesa com el d'aquest noi, que només pretenia que es complís la llei al seu país.]

Em presento. El pare de Peres era Judà, un dels dotze fills de Jacob, també anomenat Israel. Jacob era fill d'Isaac, i aquest, fill d'Abraham. Peres, etimològicament, vol dir escletxa o bretxa en hebreu antic. Encara que no sóc jueu, sempre m'ha interessat molt la història multisecular d'aquest poble. Ara la veritat és que em fan vergonya, és com quan descobreixes que el teu millor amic en realitat es comporta com una mala persona en determinats àmbits. Potser continua sent amic teu, i l'estimes, però alguna cosa s'ha trencat entre tots dos. Des de fa cinquanta anys, volent rescabalar-se de tot el que havien patit, els jueus que manen a l'estat d'Israel han començat a fer a altres el que els havien fet a ells durant tants segles. Els palestins actuals, la immensa majoria, són innocents de tots els mals que ha sofert el poble jueu. No tenen per què pagar els plats trencats de la història. No em fa por dir això, no temo que ningú m'acusi de genocida, d'antisemita ni d'antijueu, perquè sé que hi ha molta gent a Israel que comparteix aquesta meva opinió, gent a la qual els cappares del país titllen de "traïdors".

"Peres" és, en qualsevol cas, el nom de batalla de Pere Neri. Vaig néixer fa moooolts anys. Provinc d'una ciutat que podrà ser imitada per altres, però mai Igualada. Em dedico a treballar i a la família, amb aplicació similar d'hores a cadascuna de les dues coses. Crec que crec en Déu, en els àngels de la guarda, en els Reis d'Orient, en el patge Faruk i en el més enllà, per bé que cal reconèixer que tot plegat és un misteri. Però és que m'entusiasmen els misteris més fondos de l'existència humana, m'agrada molt preguntar-me coses... i potser no m'agrada tant haver de respondre-les, sobretot quan són preguntes punyents, com ara les que demanen els motius de les desgràcies del món, dels sofriments i de la mort violenta d'innocents.

Crec igualment, però, en la possibilitat que un dia els infants riguin a cor què vols i els adults siguin realment feliços. La felicitat és diferent de la satisfacció: la satisfacció sovint té a veure amb els diners -com més diners, més satisfets. Crec, doncs, que posar l'objectiu de la vida en els diners, com si ens poguessin donar la felicitat, és un error. La felicitat requereix un mínim de benestar, això sí, un mínim, perquè si no menges o no tens llit per dormir llavors és gairebé impossible ser feliç, si no ets un sant d'aquells dels (antics) llibres de religió o un asceta tipus Gandhi, perquè si no tens res la prioritat és sobreviure. Però un cop que tens el mínim, la felicitat consisteix a viure la vida de manera més o menys lluïda segons la sort i la disposició de cadascú, a realitzar-te cada dia, a acomplir el teu destí... sense preocupar-te exclusivament per tu mateix, perquè si només penses en tu potser podràs estar satisfet, però no seràs feliç. Feliços, doncs, tot i que tinguem problemes familiars o laborals, tot i que la hipoteca o el lloguer i altres pagaments ineludibles ens collin, i encara que de tant en tant tot plegat ens faci perdre una mica el son.

També crec que Catalunya ha de ser independent, però si abans parlàvem de misteris, això és molt més que un misteri, és una utopia.

I quan tinc temps llegeixo i escric, i també m'agrada molt el cine, encara que sigui per la tele.

Fi de les confidències, de les reflexions i dels rotllos.

Les meves autores i autors preferits de RC són gent que escriu relats, no poemes. Em sap greu, doncs, pels poetes i les poetesses, però no entenc ni m'agrada la poesia, tret de casos molt excepcionals; no m'agrada ni tan sols la meva, quan em deixo anar i n'escric una de temps en temps.

I ara com ara, no se m'acut res més per dir ací.

Una abraçada,

Pere S. Neri
gener 2007
pereneri@yahoo.com