Cercador
ales de seda negra
Un relat de: Capdelin- Compartir:
Aquest és el meu primer relat, seguint el pervers consell de la "Tiamat".
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
És una sala petita amb ferum de ciència dissecada de natura morta.
Observo capses de roure tancades que guarden papallones caçades, violades, clavades amb agulles d'inútil acupuntura sobre suros blancs.
Femelles invertebrades, mòmies minimitzades que sàdicament creen orgasmes culturals en els ulls dels visitants. El temps i la presó han pres aquells colors vius de les seves ales, ara de seda negra, mortes.
Fora, el món s'omple de pol·len, polsim fecundat d'enyorança. Aquella olor a fòssil em recorda la meva àvia que sempre tenia en els seus llavis de plata algun mot antic.
Una noia embarassada s'ha marejat, mentre el seu fill amb el dit dispara contra tot. El pare surt i entra fumant el temps. Un cap de porc-senglar penjat d'una paret filma, amb ulls exagerats i massa vernissats i vius, la xafarderia cultural. Un avi encorbat es perd el sostre romànic. I tampoc falta el típic comprador improvisat de tot, que fot la pota intentant iniciar la subhasta d'un esquirol. El museu, monestir zoològic, amaga el riure entre les dents sagnants d'una guineu.
Mentre la monitora rutinària parla "d'insectes lepidòpters de cos allargat i amb ales grans i vistoses...", la meva ment es perd en camps verds i lluents, plens de papallones joves i somiadores que esnifen nèctar en pètals anònims... Ningú es fixa en elles, només els ulls dels nens viatgen en les seves ales, travessant móns de flors.
Sento fred i m'abrigo amb aquestes ales plenes d'ulls d'infants, ales presoneres que m'habiten sense permís per donar-me quelcom de màgia quan goso dibuixar paraules.
Surto del museu.
Fora, la ciutat es resumeix en un carrer, amb un espai infinit entre porta i porta. I entre casa i casa el silenci és soroll de plats.
En la plaça, hi ha gent asseguda en bancs de fusta amb la cara maquillada que amaga la seva ànima clavada en suros blancs.
Parlen, critiquen, es carreguen vius, lloen i parlen bé dels morts, ignoren la joventut, aquesta època en la que som millors.
Sobre un roser, dues papallones fan l'amor...
Comentaris
-
ufs![Ofensiu]Tiamat | 25-06-2005
pensava que t'havia posat alguna mena de repte, però ja veig que no..
de totes maneres, crec que no pots deixar-te anar de la poesia a l'hora d'escriure, aquest ales de seda negra és, senzillament, el que en diuen prosa poètica, és a dir, que realment no és ben bé el relat que jo et demanava.. o sigui que, tot i que el que has escrit és un relat, no deixa de ser un poema, i ara no et sabria dir del cert si has superat el que et vaig proposar..
no em malinterpretis, tens una manera d'escriure molt característica teva, fas unes metàfores sovint impressionants, que no sé pas com se t'acudeixen, sincerament, i que a vegades em fas agafar enveja, tot pensant "però com collons se li acudeix dir això d'aquesta manera!!".
però tens aquest teu estil tan lligat a tu, que ha fet que això, que el relat que et demanava per veure si podies allunyar-te, ni que fos un instant, de tot el que havies escrit fins al moment, doncs que.. hagi estat com un teu poema, però en relat.
no et dic que no m'hagi agradat.. diguem que no m'ha sorprés. Continues amb aquesta mirada tan teva de veure el món, tan captivadora, sovint, i creia que, demanant-te un relat, veuria un altre capdelin.
bé.. diuen que està bé tenir un estil propi, i el teu està molt marcat. Però la veritat és que no sé del cert fins a quin punt això és bo o dolent. Per un mateix, vull dir. Perquè està bé trencar amb un mateix de tant en tant, saber-te capaç de replantejar-te de nou.
però bé.. crec que m'estic ficant en coses on no em demanen. De totes maneres, val a dir-ho, aquest relat està escrit de puta mare. -
historia vs vida...[Ofensiu]quetzcoatl | 04-06-2005
Hola guapo : )
Tinc un munt de feina en posar-me al dia amb els teus relats. Ets imparable!! I aixo que ara vas mes enfeinat, no...?!
M'ha agradat molt el teu relat (estic mes acostumada a llegir-te poesia, tot i que evidentment n'esta carregat i no la deixes de banda) on diferencies les persones serioses de les persones que viuen, els morts dels vius, els que llancen l'ancora en el passat contra els que miren una efimera mostra d'amor volatil...
Fas servir sempre metafores innovadores, aquesta vegada creant un ambient molt llobreg dins el museu, on els animals dissecats no tenen per a tu ja cap interes, perque ets un nen que els vol veure correr...
Felicitats i una abraçada molt gran!
m -
ai!!![Ofensiu]AtzaVaRa | 03-06-2005 | Valoració: 10
M'has omplert d'un aire ben estrany; de malencolia i vitalitat, de colors i pols grisa, d'anys que passen i anys que han de passar...no sé, m'has transmès molt amb aquest relat. M'encanta com et quedes amb els petits detalls...i finalment la última frase: Sobre un roser, dues papallones fan l'amor...
Fantàstic!!!
Una abraçada ben forta,
AtzaVaRa
l´Autor
987 Relats
4380 Comentaris
1305625 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Si aconseguimentendre'ns sense estar
del tot d'acord,
si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,
si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,
si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,
després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )