Al safareig

Un relat de: Llibre
Prop de l’aigua estancada les dues companyes miren la seva imatge reflectida. La veuen sense observar-la, per passar l’estona mentre esperen que arribin les dones a fer bugada.

—Cada cop vénen més tard.

—Tampoc no tenim res més a fer!

—Parla per tu, que si això avui està avorrit me’n vaig a la riba del riu Aiguàs, que allà sempre la fan petar la Quima i la Laureta.

—Quin parell, aquestes dues! —s’exclama tot canviant de postura per mirar-se de perfil—. Ja ho saps, el que expliquen d’elles?

Interessada, la companya se li apropa, gairebé a tocar, disposada a escoltar una tafaneria:

—Què? Què diuen de la Quima i la Laureta?

—Ho comentaven l’altre dia la Joana i la Cesca aquí mateix: s’entenen.

—Què vol dir “s’entenen”?

—Sembles tanoca! —quasi crida mentre es posa, de nou, de cara a l’aigua per observar-ne la imatge—. Que són més que amigues, que hi ha marro... sexe! —crida al final en comprovar que l’altra sembla no entendre-la.

—I un be negre amb potes rosses! —li escup indignada—. Que la Quima i la Laureta tenen un rotlle? Au, va! Això ho diu i ho pregona la Cesca als quatre vents perquè la Quima s’ha tirat el seu home.

—Ara ets tu qui fuig d’estudi. Si l’home de la Cesca és un babau innocent que no sap fer ni la O amb un canuto!

—El que tu diguis, però...

—Sssshht! —la talla l’altra—. Crec que s’apropen.

En aquell moment tres dones, carregades amb farcells de roba i cubells, baixen els dos esglaons que duen al safareig del poble. Una d’elles de seguida s’adona de qui hi ha prop de l’aigua, mirant-se la imatge reflectida a la superfície.

—Ai, uix! Quin fàstic! —s’esgarrifa.

—D’un temps ençà no ens traiem aquestes granototes del damunt. Fot-li amb el picador!

—Sí, dona! I que em quedi la granota aixafada a la fusta.

Però no tenen temps de res, perquè les dues granotes, d’un salt, xipollegen per l’aigua i tot seguit s’escapoleixen cap un racó, des d’on poden escoltar les tafaneries de safareig sense que ningú les molesti.

(juny 2011)


Comentaris

  • Publicació de “Secrets”[Ofensiu]

    Benvolguda relataire:
    Des de ARC estem treballant per publicar un llibre recull amb els finalistes seleccionats al “Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO” (Secrets), i desitgem poder comptar amb el teu relat per la seva inclusió en aquest llibre.

    Agrairem que et posis en contacte amb l'Associació per rebre més informació per correu electrònic a associacio.relataires@gmail.com indicant el tema: “Publicació Secrets”.

    Cordialment,
    Junta de l'ARC

  • Lliurament premis "Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO"[Ofensiu]


    Benvolgut relataire:

    Com a participant en el “Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO” (Secrets), i pel fet d’haver estat seleccionat en un dels tancaments mensuals, voldríem recordar-te que el lliurament de premis tindrà lloc el proper dissabte 10 de setembre de 2011, a les 7 de la tarda, a la localitat d’Argentona (Saló de Pedra, carrer Gran 61).

    En breu penjarem aquesta informació a la nostra web.

    Esperem poder comptar amb la teva assistència en aquest acte i la teva participació en la convocatòria del present curs (temàtica que anunciarem el dia del lliurament de premis).

    Cordialment,

    ARC (Associació de Relataires en Català)

  • si poguessin parlar els gripaus i les granotes de la vora dels safareigs, no en contarien poques de tafaneries.
    Els safareigs eren per les dones el que la barberia era pels homes.

  • Enhorabona![Ofensiu]



    Enhorabona!

    El programa Històries, de Ràdio Argentona, i l’Associació de Relataires en Català (ARC) han triat el teu relat com a microrelat seleccionat del mes de juny de 2011.

    Gràcies per participar,

    ARC


  • crohnic | 12-06-2011

    Granotes tafaneres... Un microrelat divertit amb la sorpresa final de saber que les dues protagonistes eren les dues granotes...
    Bon microrelat! Fins aviat!

  • El meu pare no m'ha enganyat[Ofensiu]
    nuriagau | 07-06-2011

    Algunes vegades faig cas al meu pare, i haver arribat a aquest microrelat és una d’elles.

    En aquesta divertida història has comparat les dones que fan safareig amb unes... i és que només rauquen, son llefiscoses i molt fastigoses. Tens raó.

    Ens seguim llegint,

    Núria

  • Ens has ben enganyat...[Ofensiu]

    Ens has ben enganyat, almenys a mi. Relat breu, concís, directe...
    Després de tres anys de passaejar-me per R.C., aquesta és la primera vegada que et comento... espero que no sigui l’última.
    —Joan—

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Llibre

160 Relats

1343 Comentaris

259381 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Hola a tothom!

Què faig? M'enrotllo i us explico coses o ho deixo córrer?

Millor ho deixo estar i us indico l'enllaç cap a la meva web, on també trobareu la meva adreça de correu electrònic: Sílvia Romero i Olea


Sílvia Romero