Al Dragon Khan "que son pocos y cobardes"

Un relat de: La Banyeta del badiu

D'això fa sis anys.

La història que us vull contar és que degut a uns moments molts durs( que ja son història ), tant el meu germà com jo estàvem esgotats tan físicament com moralment ( aquesta era la pitjor).
Per intentar esbargir-nos, ell va desidir que
tots dos havíem d'anar ( com si fos una teràpia) a PORT AVENTURA.

Vam escullir el dia de Sant Anastasi patró de Badalona,
això vol dir ... festa !!!, no anar a traballar en un dia de cada
dia. Així no trobaríem tanta gent i no faríem tantes cues per
anar a les atraccions.

Vestuari : pantaló curt, samarreta, calçat còmode, una petita moxileta ( jo ) i moltes ganes de passar-nos-ho bé i desfer-nos de l'adrenalina que ens sobrava.

Vam anar amb tren, l'aventura ja estava servida.
De bon matí : Estació de Sants, el primer tren que passava pel baixador de Port Aventura... aquell vam agafar !.

Al arribar et ve a buscar un trenet ... res de trenet !, no
anàvem a l'aventura ?, dons a caminar que només eren 5
minuts fins a l'entrada.

A l'arribada agafar les entrades i un plànol, no podíem perdre pistonada, ho havíem de gaudir tot.

No me'n recordo per on vam començar, suposo que pel lloc
més proper.
Vam pujar a totes les atraccions, i quan dic TOTES són
TOTES!, jajajaja, semblàvem dues criatures.
Feia anys que tots dos no ens ho passàvem tan bé
" jugant junts ".

Al Dragón Khan, no os menteixo, vam pujar quatre vegades!
tinc la prova... una foto, ( jo faig una cara d'estar en trànsit !!!).

A l'hora de dinar, vam anar a un xiringuito a fer un mos, poca cosa perquè al sacsejar-nos tant que no fos cas que
treguèssim la primera " papilla ", perquè nosaltres volíem anar a totes les atraccions i no una... no !, totes les que poguèssim (crec que amb nosaltres no els hi va sortir a compte el negoci, jajajaj).

En resum : Vam pujar a totes , totes i no una vegada, no vàries.
Vam cridar, cridar i cridar fins que no vam tenir ni una gota d'adrenalina.
Estàvem ... contens. Havíem jugat com de petits i per unes hores havíem tornat a la nostra dolça infantesa, només pensant en quina atracció podíem anar i quina ens faria més impressió.

Els espectacles eren molt macos, però vam decidir que ja els veuríem un altre vegada, quan tornéssim amb els amics.

Al vespre vam agafar l'últim tren cap a Sants.
Cansats,cansadísims, contents, vermells i acalorats (aquell dia va fer molta calor ), eran com si haguéssim tornat a retrobar la nostra infantesa en el temps.
Els problemes encara hi eren, però nosaltres ens havíem donat un respir, per poder continuar endavant amb més força.

Hem tornat a Port Aventura, ell, amb els seus amics i jo amb els meus.
Tots dos per separat amb les nostres amistats.
Aleshores si que he vist els espectacles, però no he pujat tant a les atraccions; També m'ho he passat bé, però és
diferent, perquè com aquell dia que vaig anar-hi amb el
meu germà, crec que mai més.

Aquell dia va ser com tornar a ser nens tots dos, però amb
l'experiència que dòna la vida i volen treure-li tot el suc
d'aquell dia, aprofitar-lo perquè era l'últim de la nostra
retrobada infantesa.





Comentaris

  • una complicitat retrobada...[Ofensiu]
    ROSASP | 07-08-2005

    Hi ha moments tan especials, una felicitat difícil de descriure, la barreja de molts sentiments i emocions que són una dolça carícia per l'ànima.
    Mai és massa tard per fer una capbussada a la retrobada infantesa, aquella complicitat plena de jocs, endevinalles somriures i baralles compartides que sempre queda dolçament arrecerada en un lloc segur del nostre cor.

    Un relat senzill, planer i preciós, plé de tendresa.

    Molts petons!

  • Molt distret[Ofensiu]
    AINOA | 03-08-2005 | Valoració: 9

    Es molt bonic el teu relat i comprenc perfectament que hagis arribat tant acalorada i cansada.
    Es molt macó fer sortides amb els germans i més compartir experiencies que quasi estaban oblidades.
    Una abraçada i ará toca anar el Huracan Condor.

  • És bonic[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 03-08-2005 | Valoració: 9

    i necessari, de tant en tant, fer un viatge a la infantesa. Mai s'ha d'oblidar l'emoció que provoca el joc, la diversió, malgrat que es digui que és cosa d'infants.
    Em sembla meravellós aquest esperit juganer i divertit que demostres en aquest relat. Aquestes ganes de divertir-te, gaudint al màxim del que el dia et prepara per viure.

    Tan de bo mai perdis aquestes ganes de viure i de ser, de tant en tant, una nena petita.

    Salz.



  • Moments retrobats, o cosa semblant[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 29-07-2005 | Valoració: 10

    Aquesta sensació - que també jo, i molts dels lectors silenciosos - hem tigut, és sense cap dubte, una mena de regal; pels que creiem en Déu, doncs un dels seus regals !. I per l'laltra gent, ells sabem com ho diuen, però en tot cas, és quelcom gratuït, i quasi sempre - dissortadament - irrepetible, oi ?
    Estic feliç - amb tu -, m'agrada que la gent - m'assabento més quan li succeix a la que coneci i estimo - tingui aqeustes sensacions, tant i tant, dificils de definir, però alhora també, tant plaents, oi ?
    Gràcies pel teu relat, és preciós !

Valoració mitja: 9.25

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de La Banyeta del badiu

La Banyeta del badiu

150 Relats

452 Comentaris

173889 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Badalonina de soca-rel.
Amb ànima de Palamosina.

web. importans per mi :

www.hospitalitat.org
Ajuda al nostre proïsme sensa paternalisme.

www.altarriba.org
www.protectoramataro.org

Ajuda als amics de 4 potes, ens estiment desinteresadament, Ells també tenen sentiments. :-)


M.Pilar Rovirosa i Sánchez.
- La Banyeta del badiu -