Cercador
Al capvespre
Un relat de: jordiclusella- Compartir:
Al recer de l'ombra fresca
que presta el roure centenari
en Pau i l'Esperança juguen
a estar malalt i a fer de metgessa.
Despullats, flirtegen delirosos
i es fusionen en una figura compacte
que amb prou feines deixa buits perquè
s'hi escoli la suau brisa del capvespre.
Sols els gemecs de l'adolescent parella
i el vent que els acarona la nuesa
alteren l'harmoniós i asserenat silenci
que fa olor de terra humida i de no-res.
Ell l'envesteix delirós, apropant-se-li
tan com pot per sentir-la a frec, molla i calenta.
Ella s'aferra a les arrels que li sostenen
les natges i se sent gloriosament penetrada.
Bescanvien els fluxos melosos
més íntims que hom pot desprendre.
El ritme s'excita i l'interval entrada-sortida
és cada cop més fugaç, més, més, més...
Al cap de poc, els cossos ja s'han fos
i només en queda l'ànima cansada.
I abraçats, i lliures de tota cabòria, es pregunten
per què no n'és d'etern, aquest moment.
El vell roure, que és savi i viscut,
s'afligeix davant tan joiosa escena
i deixa brollar una llàgrima melangiosa,
perquè sap quin és el seu destí.
Pau morirà per la cobdícia
de declarar la guerra a la competència.
Esperança perdrà l'afecció al seu nom
enmig de tanta indiferència narcisista.
Però ni un ni l'altre se n'adonen del plor
de l'arbre perquè ja s'han adormit...
Comentaris
-
gràcies[Ofensiu]jordiclusella | 25-04-2005
quetzcoatl, el teu comentari és un dels (per no dir només "el") més constructius i sincers que m'han fet en aquesta web. I tens tota la raó...
En refrència al que dius de "jugar a metges", que queda infantil, té una explicació: la idea inicial era la de fer un relat sobre nens i nenes de barri que descubreixen el sexe innocentment, i després venia el pagès (que representaria la no-innocència, el treballador adult)... bla bla bla... Però al final vaig enllaçar idees i vaig deixar el primer paràgraf, pensat per parlar de nanos. Si pogués ara ho canviaria, però a relatsencatala.com no es pot.
I pel que fa a la olor de "no-res" (incís: sento que et produís una sensació desagradable), en teoria, havia de servir per subratllar el fet que no hi havia ningú ni res més, només Ella i Ell. Ara escriuria "que fa olor de terra humida i d'aire sanitós". Però vaja, de tot se n'apren!
Bé, moltíssimes gràcies per la teva sinceritat i experiència.
Una abraçada,
Jordi Clusella
-
quasi m'agrada![Ofensiu]quetzcoatl | 24-04-2005
Hola jordi!
Pels laberints de relats i saltant de text en text t'he trobat aquest poema, descartant el tema dels condons a no se quants euros, que no em venia de gust llegir (segur que ho acabare fent, en algun altre moment).
Sobre this poem t'haig de dir que m'ha agradat molt excepte algun vers que per mi trenquen l'harmonia de l'escena. Per una banda, el tema de metge i metgessa, que es un joc infantil, propi del descobriment del sexe...pero em sona fred i un xic antinatural, tenint en compte que la resta de poema es molt mes erotic i ric... reflexant un sexe molt mes adult i menys experimental... no se si m'explico. Diguessim que per mi la imatge del metge i metgessa es descohesiona de la resta. I llavors, hi ha un "no-res" que m'hi sobra moltissim; m'ha incomodat i encara no se molt per que. Suposo que m'he tranportat a l'escena i m'hauria impregnat de mil olors... i un no-res no hi tindria cabuda. Encara dubto de si m'explico, pero en fi.
Destriant aquest no-res i la segona meitat de la primera estrofa, el poema m'encanta. El final tambe, el gir que pren, mes cru i real.
Felicitats!!
: )
m
