Aixopluga't que vinc

Avui plou... miro al cel i estenc la mà des de el balcó i ho comprovo....
Decideixo posar-me la jaqueta, m'apujo la caputxa i surto al carrer, he quedat a les 16.30.
Camino a pas lleuger per que faig tard... com sempre. Esquivo bicicletes, nens jugant a pilota i gossos que empaiten el seu amo...

De cop i volta caic dins un basal d'aigua... caic... caic... i caic molta estona...
Tinc por de que em quedi sense respiració, però no sento que em falti el aire...

De cop i volta sento una veu que em diu... tranquil·la que ja arribes, miro al meu voltant i no hi veig ningú...

Tanco els ulls per la temor de fer-me mal encara que no se per que....
Obro els ulls i una girafa petita amb el coll curt i les cames tortes m'estava observant atenta...

Jo estranyada li pregunto on sóc... ella amb una veu dolça i masculina em diu que estic dins del món de la pluja...

Decideixo anar a investigar per aquell món tant divertit. Camino amb unes botes que m'arriben fins els genolls, entre herbes i peixos liles amb mans a la cua, que aplaudeixen al meu pas...

Nedo per les branques dels arbres i salto pel cel, veient núvols quadrats i els sols feien una cadena, com un arc de Sant Martí, des de el Mar de les Tortugues tartamudes fins el Mar de les Sirenes Coixes.

Sentia pau en aquell món tan estrany, em sentia com a casa i no sabia per que.

De cop i volta, escalant per un dels núvols, em vaig escapolir per un forat....
Tornava a caure sense parar... però ara tenia més por, per que sabia que no tornaria a aquell món... intentava agafar-me a algun lloc... però no hi havia res... veia com la girafa em deia adéu amb la cua, les tortugues tartamudes m'intentaven dir adéu encara que només podien fer una a... molt llarga, les sirenes coixes ploraven llàgrimes blaves i els peixos aplaudien la meva caiguda...

Fregant-me els ulls plens de llàgrimes, vaig aixecar el cap, tenia el peu dins de la bassa d'aigua, en Marc que feia estona que estava esperant-me, va dir que per que anava tan xopa!!! Em vaig mirar i vaig contestar, que no tenia paraigües... en Marc em mirà una bona estona, va baixar el cap i en veu baixa va contestar... avui no ha plogut....