I avui qui recollirà les meves cendres?

Avui vos parlo de cansament, avui vos parlo de dies llargs i sense sentit, avui vos parlo d'hores perdudes.

És inevitable que fins i tot la persona més somiadora del món tingui que tocar de peus a terra, és inevitable que senti com la amargor de les meves il·lusions es desfacin com sorra entre les meves mans i que el meu cor se senti lligat, emmordassat i dèbil davant tanta interferència.

M'arrossego pels carrers intentant trobar una mirada de comprenssió, tanco els ulls al sentir l'olor d'algú que passa pel meu costat i això em fa bategar el cor més de pressa, obro els ulls i ja hi tornem a ser! Un rastre humit que s'enganxa a les meves parpelles, que em fa un nus a la gola tan fort, que fa mal.

Segueixo caminant amb la sensació que trobaré alguna cosa que em farà sentir millor o que simplement per un instant aixecaré el cap i em trobaré la persona que estava esperant. Em pararà, jo el miraré i amb les seves mans dolces i delicades netejarà les llàgrimes i amb el petó més tendre curarà les ferides més profundes.

Però com he dit abans fins i tot la persona més imaginativa té un final, i de moment segueixo caminant pels carrers foscos, bruts de tantes vegades passejats i cansats també d'aguantar les meves històries i els meus passos curts.

Obro les mans per sentir el vent entre els meus dits torno a tancar els ulls. Asseguda a la voreta del mar com una nena petita. Escolto les onades del mar, amb totes les meves forces somio que almenys ell em besi els peus. M'estiro a la sorra, miro la lluna, l'espectacle més meravellós del món és com veure un àngel que et somriu des de el cel.
M'adormo amb els cabells plens de sorra amb la roba regirada.

Per què sento aquesta soledat dintre meu? Per què em sento tan cansada de ser qui no sóc només per a que la gent sigui feliç al meu costat?

Potser és la meva tasca dins aquest món, ser dolça, comprensiva, generosa amb la primera persona que em passa pel davant. Avui el dia s'ha fet massa llarg per a mi, les hores m'han fet pensar i el sol s'ha anat morint en mi. I ara qui recollirà les meves cendres?