Busca que busca baix les cols

Ahir dinant, mirant la tele...
Impassible a tot el que pogues passar al meu voltant, passaven les hores... el plat cada vegada estava més fred... la cullera cada vegada pesava més...

De cop i volta, les faldilles de la taula, cansades de tacar-se, em van estirar els peus lleument... el primer cop no en vaig fer cas... al cap d'una estona em feien pessigolles als meus peus descalços...

Decidia i sorpresa vaig agenollar-me al terra... endinsant-me baix de les faldetes de la taula... sense donar-me'n vaig entrar a un món desconegut... el meu pijama s'havia convertit en una caputxa vermella i una faldilla...

A la meva dreta... dos granotes que em miraven en despreci... a la meva esquerra un ramat d'ovelles coixes, que se'n reien tapat-se la boca...

Decideixo caminar cap al bosc que tinc davant meu... només arribar els arbres ballen amb el vent... tanco els ulls i sento com ells m'acaricien la cara amb les seves fulles de coto fluix... sense obrir els ulls... sento com a algú m'agafa la má i m'arrosega cap algun lloc.

De sobte no sento res... només una gelor agradable sota els palmells de la meua mà... obrec els ulls i em veig envoltada de llum, tot té uns colors més vius... als meus peus una cascada sense fi que desemboca a un llac... podria dir que és el paissatge més espectacular que he vist mai...

Baixo els braços i contemplo tot el que tinc al meu costat... però sento un impuls a tirarme cascada a vall... em pregunto si sóc capaç... però avui em dona igual saber que pot passar si salto... només vull saltar i unirme amb tota aquella bellesa per sempre...

agafo impuls i .......... salto..... durant aquells instants només puc sentir la felicitat de sentirme lliure... tot és tant perfecte.....

Tanco els ulls una altra vegada al veure que el final arriba...
Però sento que no arribo a tocar a l'aigua i ja fa estona que he tancat els ulls... els obro i estic mirant la tele amb el palt cada vegada més fred i la cullera que cada vegada pesa més....