AirúN. Per tu.

Avui, de nou, escullo un full de paper i aquest complex de paraules, frases, fonemes, per obsequiar-te amb aquest present. Per a mi, de més valor que els regals materials dels quals et faré entrega. Un present diferent, doncs neix dels sentiments i emocions que provoques en la meva persona. Un escrit de la mà del meu cor dedicat a tu, la meva germana, la meva consellera, la meva amiga més honesta, sincera i empàtica.

Sempre t'he dit que descriure't em suposa la tasca més difícil de dur a terme, doncs com ja et vaig dir una vegada no existeixen, ni en els millors diccionaris, les paraules que et defineixen, els sentiments que em despertes, els bons moments que, malgrat perdre'm en els meus móns afligits, ets capaç de regalar-me.

Des de petites hem estat unides. Amb tu sempre he trobat aquella seguretat que buscava, aquella amiga amb qui compartir quelcom especial, distint; allò que amb ningú més era possible. Des de llavors has estat, en molts moments, com el meu àngel de la guarda, el que sempre em protegia i malgrat tot, evitava que la tristesa i la soledat fossin les meves úniques armes de lluita. Per la meva manera de ser mai vaig acabar d'encaixar a l'escola. La nena rara que buscava quelcom diferent a les altres, que es sentia inferior i per això, actuava com un titella de qui movien els fils tothom menys ella. Un cúmul de sentiments que sovint s'ofegaven amb llàgrimes, però al arribar a casa, el poder estar amb tu, jugar, imaginar móns idíl·lics on ambdues érem les úniques protagonistes, va ser la clau de poder créixer feliç. Amb els anys, la distància ens va separar però malgrat aquesta, sempre et vaig sentir propera, com imminent al meu costat.
Avui, ambdues hem viscut tantes històries, tants moments i reptes a superar... Però a poc a poc, com les formiguetes hem aconseguit anar fent camí. Potser hem trigat més que la majoria de persones, però nosaltres, al llarg del camí hem recollit i hem après tantes coses que avui podem dir que tenim un equipatge avantatjós. Mai hem estat competitives, tampoc hem buscat sobresortir més que els altres, destacar... Doncs hem après que la vertadera essència de la vida, la felicitat, neix i creix de les coses més petites, humils i sovint obviades.

Núria, per mi ets tantes coses... Crec que ets de les úniques persones capaç de sentir el que sento, d'entendre els meus pensaments i emocions laberíntiques. De vegades em sorprèn com tan sols amb una mirada ets capaç de saber si estic bé, o simplement dibuixo un somriure per tapar els problemes. Llavors, em parles, m'escrius... I no sé, em dónes tot allò que necessito. I jo, voldria fer el mateix. Sé que sovint la rutina i les injustícies et fan mal i fins i tot en determinats moments poden anul·lar-te, fer-te perdre; i ho entenc. Ens movem en una societat materialista on de vegades no sabem exactament si som persones o autòmats. Però saps? Cada vegada que et sentis així, que t'adonis que tot aquest conjunt hostil t'afecta més del compte; busca't. Potser et toca moure fitxa una vegada més, potser és hora de dir: "Prou! Primer sóc jo!"; potser és hora de parlar amb el teu ego i fer un balanç del teu dia a dia. Una tasca difícil, però necessària. I... No estàs sola. Al teu costat tens algú amb un cor noble i humil que et regala el millor de la seva persona, la teva parella, i malgrat la distància física, també hi sóc jo. Perquè malgrat el cel contaminat de Barcelona cada nit miro les estrelles, n'observo una, sempre la mateixa, la més brillant. A ella li encomano tota la força perquè te la faci arribar, una bona dosi d'amor del meu cor i un: "tranquil·la sóc aquí".

Perquè ets i seràs sempre el far de la meva vida. Perquè ets especial, perquè per més quilòmetres de distància que ens separin, res canviarà, doncs t'estimo amb tanta força que res ni ningú ho podrà canviar.

I recorda, sempre que em necessitis, no ho dubtis, busca la nostra estrella.