"Aigües i ribes, canyers i ocellots, foren bressol d’afortunades jornades de lleure i delectació"

I això que havien pres tota classe de precaucions, fins al punt de calafatar i arborar la nau a la mateixa riba del riu, d’aigües somes i tranquil•les, que havia fet ja el tast de llurs primeres trobades, entre les ombres d’una vegetació sempre verda i esponerosa i la música persistent i reiterativa de grills i ocells. Era l’indret de les primeres mirades a l’aire ben lliure que, passat migdia, portava la marinada que arrencava en aquell tros de mar que hom anomena el golf del Tigullio, allí on moria, entre Chiavari i Lavagna, l’Entella, aquell curs d’aigua dolça que fa dir a Dante:

Intra Sïestri e Chiaveri s’adima
una fiumana bella, e del suo nome
lo titol del mio sangue fa sua cima.

De Chiavari i de Sestri, entre el terrer,
passa un torrent, del nom del qual s’honora
la meva sang, i el títol en manté.

(Dante Alighieri: Divina Comèdia, Purgatori, Cant XIX, 100-102; traducció de Josep M. de Sagarra)

Perquè en aquelles hores de sol zenital, els vents marítims s’acanalen en la seva boca i remunten, per l’afluent més cabalós, el Lavagna, fins als sotes de Lorsica i Barbagelata, on aigües i ribes, canyers i ocellots, foren bressol d’afortunades jornades de lleure i delectació. Força abans de pretendre dibuixar deixants segurs en la Lígur!