Ahir vaig llegir una frase

Ahir vaig llegir una frase del llibre "Paraula d'autora", de Gemma Cernuda (Mobil Books, 2003). La frase m'ha tingut en vetlla una bona part de la nit, pensant si podia ser certa o no, o si era lícit, encara que l'autora digui que és impossible, desitjar almenys allò que diu ella que és impossible. I és per això que aquesta nit m'he posat a escriure.
L'autora de la frase és una de les pioneres de l'aviació nord-americana, Anne Morrow, que es va morir ara fa tres anys i mig.
Anne Morrow, la que va escriure la frase, també és coneguda pel seu cognom de casada, Lindbergh.
El cognom Lindbergh ve de Charles A. Lindbergh, el primer pilot que va volar sense escales, en trenta-tres hores i mitja, des d'Amèrica fins a Europa (Nova York-París) el 20 i 21 de maig del 1927, a bord de l'avió Spirit of Saint Louis. Anne, l'autora de la frase que m'ha fet perdre el son, encara no coneixia Charles.
El nom de l'avió de Charles prové del fet que ell, l'any abans de fer la proesa, era pilot de la línia de correu que unia Sant Louis (Missouri) amb Chicago (Illinois) i va estar tot un any recaptant diners a Sant Louis per dur a terme el seu projecte de viatjar a Europa. Va aconseguir els 25.000 dòlars que necessitava.
Però llavors, com he dit, Charles encara no coneixia Anne. Era, per tant, un heroi conegut arreu del món, un solter d'or. I com que tothom hi volia fer-hi coneixença, va saludar molts ministres, i empresaris que ja no eren sols els de Missouri, i diplomàtics, i artistes. Una d'aquestes persones importants que va conèixer era l'ambaixador dels Estats Units a Mèxic. L'ambaixador es deia Dwight Whitney Morrow i tenia una filla que es deia Anne.
Anne Spencer Morrow és la que va escriure la frase a la qual em referia al començament d'aquesta història real.
Charles i Anne es van casar el 1929.
Anne va fer primer de copilot de Charles. Després va fer de pilot. Anne va ser la primera dona amb el títol oficial de pilot dels Estats Units. I tots dos van conèixer països i van creuar mars i continents i oceans. I van passar pel damunt de moltes platges i de vegades volaven tan arran de mar que els esquitxaven les crestes d'algunes ones. I cridaven d'entusiasme potser sense sentir-se, perquè els avions de l'època no eren tancats com els d'ara. Però tots dos sabien que eren feliços.
En un dels viatges que van fer, l'any 1931, van obrir una nova ruta aèria des del Canadà fins a la Xina, passant per Alaska. Anne va escriure llavors el seu primer llibre, "Al Nord per anar a l'Est". Després n'escriuria deu més.
Anne i Charles s'havien instal·lat a Hopewell, a l'estat de Nova Jersey. Hopewell vol dir "font d'esperança". L'any següent de casats havien tingut el primer fill, Charles Junior.
El 1932, un home va entrar a la casa dels Morrow-Lindbergh a Hopewell i va segrestar Charles Junior, potser amb la idea de demanar-ne un rescat. Deu setmanes després, la policia va trobar el cos mort de Charles Junior.
Anne i Charles van quedar tan aixafats i aclaparats i desfets per la tensió de les deu setmanes i el desenllaç de la tragèdia que van marxar a Europa.
El mes d'abril de 1936 la justícia dels Estats Units va trobar culpable del crim un home anomenat Bruno Richard Hauptmann, i el va fer executar.
El mateix any 36, Lindbergh va fer unes declaracions molt alarmants sobre el poder creixent de l'exèrcit alemany, i especialment de l'aviació nazi, que es preparava per a la guerra. Tanmateix, quan va començar la guerra ell, sempre acompanyat per Anne, va tornar a Amèrica i es va mostrar partidari de la neutralitat dels Estats Units. Fins que va arribar Pearl Harbour i el seu país va declarar la guerra al Japó i a Hitler. Llavors es va oferir com a assessor a la United Aircraft Corporation i va fer un munt de vols de combat pel Pacífic.
En aquelles missions no l'acompanyava l'Anne. Però l'Anne volava amb ell i creuava oceans amb ell i sobrevolava illes amb ell i hi era sempre. I l'Anne podia reviure a cada viatge del Charles els grisos de les poblacions urbanes i els verds de la selva i els blancs i sienes de les muntanyes i els daurats dels camps de conreu i de les costes i de les platges i de sobte el mar obert i el salt que fa el cor quan l'aparell deixa de volar damunt la terra ferma i s'endinsa al pèlag.
Després de la guerra, Charles i Anne es van instal·lar a Connecticut, i més tard a Hawaii, a l'illa de Maui.
Charles va morir a Maui el 26 d'agost de 1974.
Havien tingut cinc fills més: Jon, Land, Anne, Scott i Reeve.
Anne va tornar al continent. Va rebre molts reconeixements, premis i distincions, i fins i tot un doctorat honoris causa a Minnesota. Va continuar viatjant pertot el món. Va seguir veient rius i platges i oceans i muntanyes i camps i verds i blaus i blancs i grisos i torrats. Però no cridava, ni l'eixordaven els motors, ni sentia els esquitxos dels rompents del mar. No era el mateix. Hi faltava Charles.
Anne es va morir ara fa tres anys i mig, el 7 de febrer del 2001, a Vermont.
En un dels seus onze llibres, havia escrit una frase, que aquesta nit no m'ha deixat dormir:
"No et pots endur totes les petxines boniques de la platja."